United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sortia la Clàudia d'aquella fosca flairosa de bonesa i, aclucant els ulls enlluernada, passava per la sagristia per entrar a casa del rector. La germana de Mossèn Ponç, aquella velleta pacient, l'escoltava sempre enternida. La Clàudia somicosa es desfogava. -I dôs, Clàudia, avui també ploralles?

-Feu-me venir la dona, que veig que passa penes- deia el rector. I el fill de la Clàudia movia el cap i plorava. El dubte paorós de si la seva mare s'havia tirat a la riera desesperada, el tenia contristat i l'esborronava. La formosor de la jove s'havia marcit com una fruita que una malura.

La Clàudia havia fet tres hores de camí entre alzinars i pinedes i conreus per anar a la parròquia isolada, per a confessar-se altre cop amb aquell rector que curava d'aquell escampall de pagesies.

No calia dubtar més, pit i fora; vendria els bous i la carreta, l'hostaler li salvaria els mobles fins que tingués lloc a Girona. Anirien a peu fins a Sils i aquella nit mateixa foren a ciutat allunyades dels seus fills sense cor. La Clàudia era una altra.

La Clàudia cercava consol esbravant-se amb la Rosa, i la filla obria la boca i els ulls i, sense compendre el que li deia la seva mare, exclamava -Maru maca, jo estimo! i li feia un petó i la Clàudia plorava amagada, en la seva solitud.

La Clàudia era una dona alta i prima amb l'ànima esborrada per les penes i les carns xuclades pel cansament. Tota l'alegria i vivor, que de fadrina lluïen en son esperit, les va perdre maridada amb aquell home sempre enfutismat i amenaçador.

De bon matí la Clàudia va posar l'ensí, el jou i els crepistells als bous i un cop els tingué un a cada cantó del tirant, va agafar l'agullada, va deixar-la damunt la carreta i crid

En arribar a una ribera plena de claror i benestar, la Clàudia defallida, mir

La Clàudia en aquell ambient de pau, sentint la fervor que Déu li donava, oblidant aquelles amargors que es congriaven en aquelles pagesies tan llunyes de la parròquia i assaborint amb joia els pensaments que en la seva ànima sembrava Mossèn Ponç, es tornava pacient, anhelava de tot cor una resignació ferma i es rejovenia amb la llavor que Déu sembra des del sagrari dintre i les ànimes que s'hi atansen amoroses.

-Santa Innocència! Pel pensament de la Clàudia pass