United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ai! Aquí el dimoni em va parar un llaç. Un dia -eren devers hora de nona, vaig sortir fora de la cova; el sol era encara massa fort i vaig tornar a entrar. De prompte veig davant meu un vel blanc. Cóm així? ¿En l'esquivitat de tan aspre solitud, un vel? I creient que era un vel de veres, i oblidant-me, miserable pecador, de fer el senyal de la creu (ja que el senyal de la creu esbrava tots els esforços de l'enemic i romp sa trama astuta) me vaig acalar i vaig entrar el vel a la cova. ¡Mai tal cosa hagués fet; L'endemà, al mateix lloc i a la mateixa hora vaig veure dues sabates de dona. Malanat de mi! Ni amb això i tot vaig sospitar engany infernal i collint les sabates, les entrí a la cova i les posí devora el vel blanc. Al terç dia el dimoni, en forma de dona bellíssima, vestida amb vestiments preciosos, era allà, dreta. ¡Miserable de mi! Ni així i tot vaig caure en que allò podia ésser un parany libidinós. Tampoc me vaig senyar i creient de debò que era una dona li vaig dir: «D'on ets vinguda? ¿Qui t'ha menada a aquesta esquiva soledat?» Ella tot d'una es pos
Avui que és Sant Marcel tots els pagesos de la rodalia fan cap al cim de la muntanya on hi ha una creu de ferro petita i rovellada que omple tota la boscúria d'un averany santificador. Mossen Albert, el rector de l'esglesieta que s'alça humil en el mont més encinglerat de la contrada, ja revestit, obre el llibre i escampa oracions que'l vent mena devers els amples horitzons que'l volten. Els pagesos es lleven les barretines i escolten les paraules que diu el capell
Bé: doncs la meva proposta és que prenguem el vaixell per a Hamburg, veure Berlin i Dresde, i fer-nos el camí devers Schwarzwald per Nuremberg i Stuttgart. -N'hi ha, d'indrets molt bonics, a Mesopotàmia... murmur