-Filla, tot cremat. Havia fet un platillo amb escalunyes que a ell li agrada molt, i pensava ho deixaràs que es vagi bevent el suc i hi aniràs afegint aigua: m'he distret una mica parlant amb vostè i res: en un credo... ¡tot cremat, que no es pot aprofitar! Ho donaré a un pobre. -Ai, ara m'hi fa pensar, que tinc de posar cigrons en remull i no se em fes tard: deixim anar a dintre. -Vagi, vagi.
Mes, quan el seu home fou al seu davant va restar una estona muda i va dir-li: ¡Volia saber què feies! -Sóc a l'era batollant cigrons- va respondre secament el fill de la Clàudia, mirant-la tot estranyat. I el penediment se n'anava i venia com un rat-penat, que volta fatídicament en les clarors rogenques del capvespre, omplint d'esglai les ànimes sadollades per la superstició. Avui fan el bateig.
Ja n'hi poden fer de l'alçada d'un campanar a aquesta majoria: mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà: -Ara és un gust: les coses sembla que van bé. A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes al passeig de Gràcia.