United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


Noi de l'hotel, amb un cove de provisions. Dependents de la pastisseria i de l'adroguer, amb cistells. Un gos de pel llarg. Nois de la lleteria duent una panera amb nates. Un camàlic, amb un sac. Un amic íntim de l'anterior, amb les mans a les butxaques. Un vailet amb un cistell de fruites. La meva senyoria portant tres barrets i un parell de sabates, i caminant amb desembaràs.

Eren tot just les cinc, i el sol començava a eixir entre les grans vapors de la Losser, quan Fritz Kobus i son amic Hâan, arraulits en un vell faeton teixit de vimets, com una panera, segons l'estil del pais, eixiren a gran trot per la porta d'Hildebrandt, i es posaren a fer via pel camí d'Huneburg a Michelsberg.

Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en tots es dies de sa meva vida. Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells camins. -No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua. -Hi queia un sol de Maria Santíssima. -Es peix, a sa panera, aixecava una fumarada que ni que estigués a sa fogaina.

-No- va respondre en Temme. -Es a dir, no ès viva ni morta: es cap aixafat, i no pot causar dany ni fugir; però aquestes bésties porten sa vida arrapada a tot arreu des cos i no se n'escola fàcilment: àdhuc sense cap, belluguen estona llarga; les capoleu, i es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se. Són es dimoni!