United States or Ghana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sortosament, en Llistosella se'n va haver d'anar de Barcelona quan tenia divuit anys, i, dissortadament, ha tornat fa dos anys. Ha tornat, pitjor que mai. Ha tornat vidu, però amb un fill que és la seva estampa, que l'adora, que se l'escolta embadalit, que accepta la seva funesta versió autobiogràfica, que la repeteix, i que també la conta dues vegades sense treva o solució de continuïtat.

Un arcadià, Aristas per nom, menjador terrible, enviant a passeig això de tirar bocins als altres, empunya un pa que feia ben tres quènics es posa la carn sobre els genolls, i sopa. Serveixen a la ronda corns de vi, i tothom els accepta. Aristas, quan el coper amb el corn arriba a ell, diu, veient Xenofont que ja no menjava: -Dona'l a aquell- fa -que ell ja est

Molts foren los que s' oferiren per ocupar lo seu lloch, altres resolts á jugar sa vida per ella volian eixir novament al encontre de la fera per probar de donarli mort, emperó la donzella no acceptá sas ofertas y resignada y confiant ja no mes que en Deu, va esperar lo dia del sacrifici que era l' endemá.

Accepta el calvari: segueix-me. I , jo prou hauria volgut fer-ho; ja m'hi decantava, i fins i tot trobava certa dolçor en el sacrifici, cert adormiment de la dolor en les quietuds melangioses de la resignació; però de cop i volta la realitat palpable i brutal m'envaïa amb una sotragada d'espant, i un jo esfereït, sense fe sinó en lo que tocava en els sentits i sense més amor que el de la vida material, posava en revolució tot el meu ésser. ¡Viure, viure! lluitar!