United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quina sensació més agre-dolça, la de vagar a l'atzar per vies estranyes i entre ignorats monuments, sense saber mai on s'és, ni veure enlloc gent coneguda.

El sol, prop de la ratlla, es mostrava vermell, d'un vermell de sang. Uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria. -Que estrany, que el noi no sigui aquí! va pensar en Biel. I, sense saber per què, el cor va fer-li un salt.

-Les ordenances no diuen si el grup és format de família- vaig replicar-li: -només parla de grup o colla. Per la meva part (tot i no volent molestar-vos) jo penso que formeu grup. Manca saber què en pensar

-Que no respira? va preguntar ple d'angúnia l'Andreu immòbil a la porta. El silenci penetrava en les ànimes callades com una punyida dolorosa i el metge seguia explorant sense saber què respondre. -Senyor metge! faci tot el que pugui- va suplicar l'Andreu emocionat i temerós sense gosar entrar a la cambra plena de paorositats pregones.

-Assenyalem una fecha... D'aquí a un any, d'aquí a dos... El dia que tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert. -És imposible, Nieves... Les circumstàncies...la...la... -Al cap som, Pasqualet... T'he donat tota la meva joventut, totes les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades...

Quasi sense saber com, es trob