No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir en un país desconegut y que per un extranger sense guia y séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

-Els altres aneguets són molt bonics- digué la vella ànega. Ara feu com si estiguéssiu a casa vostra; i, si trobeu el cap d'una anguila, podeu portar-me'l. Després d'això es sentiren ben a casa llur. Però el pobre aneguet que havia estat el darrer a sortir de la closca, i que era tan lleig, fou mossegat, empés, i víctima de la riota dels ànecs i de les gallines.

Jo sentia que els genolls em vacil·laven, s'entretopaven; vaig pregar en veu baixa! No havien passat dos minuts que vaig llançar-me a llur seguiment, empès per una curiositat sobtada, irresistible.

Dormien descansadament: l'un amb el cap tirat endarrera, oberta l'esqueixalada boca, reganyant el coll i el flac sotabarres coberts de pèls blancs i curts, no afaitats de dies; l'altre amb el cap jup, que es movia empès acompassadament per la post del pit amb les zumzades d'una lenta i ampla respiració, pròpia d'un jove robust. Aquestes coses les vaig veure quasi sense mirar-me-les.