United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


En la casota de la dreta, que en deien a can Merló, hi vivien la Merlona i el seu fill: ella, una vella lletja, bruta i reganyosa; ell, un minyó cepat, que posava el queixal del seny esterrossant els aspres i que no feia aires de pendre estat. En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes.

En Pelifet, quan veié allò, ell que encén el fanal i tira cap al roure llampat per eixir a camí a la dona. Quan va ésser un tros per enllà, el vent li apag

I així va arribar a tenir sis fills, i, quan ja va tenir-los, en Pelifet, que era molt vell i no tenia forces per a treballar per altres, ni terres que li donessen pa, prenia un gaiato i, fent veure que se n'anava a mercats i fires, d'amagat de la Mió, trucava de porta en porta per a mantenir la dona i els fills.

Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trob

-M'enyoro... -Encar t'enyores, Mió? Com és, això?... -Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!... En Pelifet també, va callar, però l'endem

Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall. I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida. I... no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet.

- està, Merlona... Així, no hi ha res dit, i tan amics com abans... I en Pelifet se'n baix

A la plana en Pelifet hi tenia un amic que feia de masover: aquell amic ne tenia un altre més enllà, i aquell altre amic coneixia una minyona que tenia casera. L'amic ho digué al masover, el masover an en Pelifet, en Pelifet s'avist