United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!
Però tens un cor molt bondadós, Davie, i m'estimes, n'estic ben certa. -T'estimo bastant, Jennie, encara que no estigui segur del temps que viur
La mestressa escorre una mitja. La germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines. L'amo. -Jesús! ¡Que desgràcies en un descarrilament! Ell. -M'estimes? La mestressa. -Ai! ¡Quin desconsol per les famílies! Ella. -M'estimes? La germana. -Mirin, mirin-me el dit! ¡És tot carn viva! Tots hi corren. Ell. -Caramba! -M'estimes? Ella. -Ui! Fa esgarrifar! -M'estimes? Toquen les nou.
Ella. -Però, si ell hi passa, què hi faré, jo? Ell. -És que hi ha passar i passar; i com a l'hivern sempre se'l veia al seu costat... Ella. -Bé; no l'hi veuen pas mai, ara. Si vostè m'estimés com jo, no pensaria tan mal. Jo sí que d'allò... però vostè... Això que vostè diu fóra suposar que no l'estimo. Els altres. -Bona nit.-Passi-ho bé.-Abur, etcètera, etc.
No es trencaren el cap a descobrir-se mútuament les ànimes: passaven el temps badant i dient: «-M'estimes? -T'estimo!», s'agafaven les mans, i es besaven d'amagat. Aixi transcorregué un curt prometatge, i la Lluïseta estava a punt de lliurar-se en cos i ànima a un minyó brutalment vulgar, la manera de ser i de sentir del qual desconeixia.
Paraula Del Dia