United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !


Eren sis belles noies, però la més jove era la més bonica de totes: la seva pell era tan blanca i delicada com una fulla de rosa, sos ulls tan blaus com el més pregon del mar; però, així com les altres, no tenia peus, i en lloc de cames duia una cua de peix. Solien passar-se tot el sant dia jugant a les grans sales del palau, on flors vivents brollaven de les parets.

La Montserrat en un moment s'enrogí i vingué blanca com la paret; donya Dolors, que cops

L'onada de llurs barbes s'enderrocava, hirsuta i blanca, sobre el pit; i badant l'orella resseca com una flor eixuta, bevien la meravellosa infusió. Els monjos començaren de parlar així. Lloat i gloriejat sia Déu qui cascún jorn, amb meravellosos exemples, ens invita a la perdurable alegria del cel.

La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué posades damunt la calaixera del professor, ordenà: -Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons. -Pa...pa...ulina... -Obeeixi.

Gran vestit de seda endomascada, i potser no arribin a sis les camises que li donaren. No ho vaig fer jo així per la meva noia. Filla meva: si vostè veiés aquell de Déu de roba blanca... Perquè, això , jo d'aquelles que creuen que de roba blanca i plata llisa mai se'n prou. -El mateix li dic: jo a penes em mudo el vestit; aquí em que he vingut feta un pellingo. -Res d'això...