United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No m'atracallus, manu -va respondre en Xaneta. -Si ella, sa vea, és a s'infern, ni jo ni ets Sants no la'n podem pas treure, i, si no hi és, me'n rento ses mans, que no me l'hai pas empatollada jo sa rondalla.

En Lluís i jo encara romanguérem una bella estona immòbils, petrificats. A mi em costava de recobrar el respir i, per altra part, no estava pas ben segur que el fugitiu no mudés d'intent i comparegués altra volta. En canvi en Xaneta s'havia tranquil·litzat tot seguit i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes murriesques per escarnir-lo en sa retirada: simul

En Xaneta comptava en veu alta: -una, dues, tres... -Sis hores! -exclamàrem tots en acabat.

Temíem que si aquell home ens coneixia contés a casa a quines deshores de nit ens havia trobat. En Xaneta va creure que la nostra por era d'altra mena i, escudant-nos amb el seu cos, va dir-nos ràpidament, en veu baixa i amb aires de protector: -No us espanteu. Ets serenos no són cap gusarapa. Son gent de . Jo el conec aqueix.

Tot seguit començàrem a empallar. En Xaneta, que era més pràctic en el maneig del vesc, empastava les palles, que li anava allargant d'una a una en Lluís, d'un manat, que en tenia a sota l'aixella, i jo, enfilat a dalt d'un roc, un cop empastades, les prenia d'en Xaneta i les encomanava pel cap sec als canonets de canya, amb que suara havíem endidalat els branquillons de l'arbret.

-Maleïts sigun ells! -va cridar en Xaneta, reapareguent. -Se'ns han escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oidà! com hem d'hajar aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta?

I certament semblava que ens haguessin donat la bona nova del naixement d'un ésser xamós, que portava alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d'una manera indeterminada. En Xaneta va començar a concretar-ho. -Si anéssim a parar!... Avui ha d'ésser estat dia d'entrada.

Els vaig indicar a en Lluís. -...veus?... són allí. -Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó. En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les valones de l'abric.

Així que els de casa dormissin ¡zist! m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols que hi fóssim a les quatre de la matinada...

No patiem fred, ni cap altre mal. -Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. -Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap.