United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no t'ho creguis, fill meu, tot això! va cridar, redreçant-se de sobte. I va esclatar en sanglots, bo i abraçant-se al fill i petonejant-lo com un pare, com un desesperat, com un boig. Mai més se'n va parlar, entre pare i fill, d'aquella taca horrible. Mai més se'n va parlar, però tant l'un com l'altre la tenien sempre present.

Hauria volgut cridar al poble: ¡Jo som la filla d'aquell a qui més avorriu, d'aquell que, devent ser vostre amic i vostre pare, vos ha abandonat per deixadesa i vos ha perjudicat per petitesa d'esperit! ¡Vesseu-la, la meva sang, i emborratxeu's amb ella abans que de vi! Sigueu homes, no pas bèsties!

-Calla!... Calla!... va cridar l'home ple d'esglai, apartant-se d'ella horroritzat i vençut. -Què en farem d'un fill sense llengua?

I estem sols i lligats, i ens bem de negar! -No! sols no! vaig cridar fora de mi. Parla'm de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort... Tot això ho sento i ho palpo; i, no obstant, ¡no ès tan horrorós com l'ombra sola d'aqueix pensament maleït, que no puc creure ni creuré mai!... no, no! Ambdós cridàvem com aligots desnierats per la tempesta.

-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de !... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...

Això dit, els generals fan els sacrificis, estant present l'endevinaire Arèxion d'Arcàdia, perquè Silanos d'Ambràcia havia fugit d'Heraclea en un vaixell que va pendre a nòlit. Però en aquest sacrifici per la partença, les entranyes no donen bon averany. Aquell dia, doncs, no es mou ningú. Alguns s'atreveixen de dir que Xenofont, volent fundar una colònia en aquell indret, ha convençut l'endevinaire de dir que les víctimes no són favorables a la partença. Llavors Xenofont fa cridar per un herald, que l'endem

I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort, l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar! Sant Brandan els confort

Gicam'm estar! va cridar esfereïda. I aferrant les seves, esprimatxades i ossoses, a les mans rabassudes que entenebrien els seus ulls negres, va deseixir-se'n d'una revolada, i, amb un salt de gata perseguida, va enfilar-se al marge que s'aixecava darrera la font i va plantar cara a l'enemic. Després, ja revinguda, va dir amb aire tendre de reny: -Tota m'has esporuguida.

L'avi Mauva va cridar al pare: -Saura, Saura! Portem poc drap! Amb sa correntada tan forta fa de mal governar: ¡ens cossa i ens venç, sa condemnada! ¡Drap, drap, mal que s'estripu! No hi podem anar, amb s'abre mestre despuiat. Jo hi endegaria una pollacra, a sa bouera.

Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els servia de res. -Ah!... diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces . -Ara no es moguin, que aviat se'ls cridar