United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-T'ho creguis pas!... la sap molt llarga, l'Andreu!... -És que diu que sembla un cementiri, a casa seva, des de que hi són eis !... que ningú diu una paraula, que el malalt i la senyora s'estan tot el dia tancats i que ei a vegades plora i crida, que sembla locu !... -Post-hi a jugar que no el sap dir el que diu el malalt quan crida...

-I és natural que ho creguis així -respongué el sant. -Est

Llavors aquest soldat diu: -Jo, Cleandre, encara que tu creguis que em duen a tu com a reu d'alguna injustícia, no he pegat a ningú, ni he tirat pedres, només he dit que el bestiar pertanyia al comú; perquè havia estat decretat per l'exèrcit, que si algú, quan l'exèrcit sortia, feia alguna presa pel seu propi compte el botí era pel comú.

-No, no t'ho creguis, fill meu, tot això! va cridar, redreçant-se de sobte. I va esclatar en sanglots, bo i abraçant-se al fill i petonejant-lo com un pare, com un desesperat, com un boig. Mai més se'n va parlar, entre pare i fill, d'aquella taca horrible. Mai més se'n va parlar, però tant l'un com l'altre la tenien sempre present.

Va agafar el noi, un cop vestit, i va mostrar-lo a totes les noies, als homes, al gos quissoi, al gat i fins a la poltra i la somera. -Tu, Nana... aquí tens l'altre moliner... cal que el creguis, i la somera va mirar per la finestreta de la cort fosca, amb ses nines plenes de claror.

I no et creguis que hagués fet petar només una becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues. Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a coberta. Ja havíem sortit del golf i navegàvem per enfora. El mar era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens anàvem apartant.

-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!

-Aleshores, disposa't a heretar... va fer un concurrent. -No ho creguis. El meu pobre oncle, dic, el meu ric oncle, m'ha tingut sempre poques simpaties, per a deixar-me tastar del seus milions. An els seus ulls, tinc una tara massa grossa per a que un home com ell me la pugui perdonar. -Una tara... Quina tara?

I no és pas que creguis just d'acomiadar-nos amb presents i beneficis pels beneficis que de nosaltres has rebut; sinó que quan partim no permets, en quant depèn de tu, ni que ens acantonem. Parlant així, ni t'enrojoles davant dels déus, ni davant d'aquest home que ara et veu ric, tu que abans de ser amic nostre vivies del lladruny, com tu mateix has confessat.

DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo que'l destí et designat per aquesta tasca...