United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


La neu obstruia aquella plataforma de granítica balustrada; el vent l'escombrava amb xiulets immensos. Qui hagués vist de la plana estant la nostra atxa escabellada, hauria pogut dir-se: -Què hi fan all

»Què en penseu dels cerasuntins? No ens havien fet cap tort, temien que la ràbia no ens hagués envaït com uns gossos. Si les coses continuen a aquest pas, mireu en quin desconcert caur

Si aquella pobra dona hagués sofert amb paciència victoriosa totes les adversitats, fóra una Santa, però la Clàudia de tant en tant tenia unes rauxes de desesperació com una orada. ¡Sort de Mossèn Ponç, aquell vellet de la parròquia llunyana que li apaivagava els rampells i li donava un gemec lent i confortant i un bon ruixat de llàgrimes i unes bones ventades de sospirs que desfeien tota la nuvolada que li enterbolia son esperit fadigat i retut!

-Patllari! o Patllari!... El sacsejava el mateix que si hagués de socórrer, un cop despert, una gran necessitat. Ell es desvetll

En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir: -Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent. -Si no n'hi ha pas d'argent! vaig cridar. -I, d'altra banda, encara que n'hi hagués, no en voldria: sabeu? El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler suplicar-me, de voler enternir-me.

Eixa part del somni alguns la contan: «com si la Santa realment hagués passat Boria avall, si be, diuhen, Deu per lliuraria de la vergonya y á fi de que ningú la vegès la va cobrir d' un núvol espés, mentres durá lo curs de la sentenciaNo es difícil, en aixó del núvol, veurehi un rastre de la antigua poesia pagana.

M'he detingut a temps, recordant-me de què no som més que una infeliç noia sense forces ni experiència; i ademés, trista de mi, ¡com puc jo alçar la veu aquí, on tenim nosaltres tants erros de què arrepentir-nos i tantes culpes que purgar! ¡Ah, si no hi hagués màcula en la família!... En veritat, no n'és pas tothom, de la seguida: n'estic segura.

Semblava impossible que ell, que precisament havia cobrat tanta inquina contra el jove Montbrió, pel gran ascendent que havia lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca, no podent sostraure's a un greu sentiment d'enveja al veure que el minyó, amb sos atractius de joventut, talent, estudis i especials dots de caràcter s'havia convertit en una espècie d'ídol de tothom, no hagués atinat mai en què ell tenia filles, una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a ésser obirada per un jove i prou esparpillada per a saber endevinar qui li feia l'aleta.

En sentir aquestes paraules, Seutes maleí el culpable que el sou no hagués estat pagat feia temps; i tothom sospit

I per això l'acaronava... i per això l'abraçada amb què l'estrenyia contra el seu pit s'anava estrenyent de més en més... i per això, com si hagués conegut l'Escura-llànties i volgués fer-se'n el continuador, va exclamar, tot d'una: -Plora, manyac, plora!... Llença-la tota l'amargor que portes a dintre!... Benaventurats els que ploren, perquè ells seran consolats!...