United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ei! mestre Bosser! li cridà. L'altre aixec
-Estiu!... Estiu! Ho proclamen triomfalment a chor, les bandades d'orenetes i falzies que s'escampen per l'espai. -Estiu !... Estiu! Indirectament ho proclama també pel poble el nunci amb aquella crida que ja tothom se sap de memòria per repetir-se cada any per la mateixa diada amb els mateixos termes i àdhuc els mateixos tocs de trompeta. -Tuturú! tuturutú!
-T'ho creguis pas!... la sap molt llarga, l'Andreu!... -És que diu que sembla un cementiri, a casa seva, des de que hi són eis !... que ningú diu una paraula, que el malalt i la senyora s'estan tot el dia tancats i que ei a vegades plora i crida, que sembla locu !... -Post-hi a jugar que no el sap dir el que diu el malalt quan crida...
Sols el Sastret, que, potser per raó de l'uniforme que vestia, es cregué obligat a intervenir com a autoritat superior, s'avançà, no amb posat de desafio, sinó amb aire d'agent de l'Autoritat que vol complir amb son dever, o millor, a tall de soci de club, amb veu i vot, que surt en defensa del reglament trepitjat, i alçant l'espasa crida: -Companys; això és un delicte de lesa autoritat, i jo en protesto, en nom del país!...
-Que els àngels i els sants ens ajudin! cridà. -Si he d'ésser a les nou en punt a la banca! Per què no se m'ha despertat? ¡És massa fort, això! I llanç
Llavors Cirus, passant al llarg de la línia amb Pigres, el seu intèrpret, i tres o quatre més, crida a Clearc de conduir la seva tropa cap al centre mateix dels enemics perquè allí era el Rei: -Si vencem aquí, diu, tot és nostre.
-No estireu d'allà! Això va de l'inrevés, ara. Sóu un poca-solta. Torneu a començar. -No ho he fet pas jo- crida l'altre. -Deixeu anar la part vostra. -Us torno a dir que ho feu tot malbé- brameu, picant de peus a terra. -Ho aneu a desballestar tot. Ensems doneu a los cordes una bona empenta, i féu sortir de lloc les estaques que havia clavat l'adversari.
Contemplant les jovenetes que al dematí s'hi passegen, és impossible no comparar a la morena de roges galtes amb el clavell; una cara pàl·lida, d'ulls ben tallats i amb certa grogor d'aquelles que són indicis d'un organisme delicat i de melancolia, fa pensar tot seguit en la passionera; una joveneta, vestida de glassa, simpàtica, de faccions que revelen un cor obert i carinyós, sembla una rosa blanca animada, i la noia endreçadeta, pobra i límpia, que no crida l'atenció, però que encanta vista de prop, fa el paper de la viola boscana.
-Oh, ja pot pensar-s'ho! Per aquell que ha vist en Canonge... -Bé, aquell ja és un mestre. -El noi és tot d'afició- adverteix el senyor Vintró. -Noi! crida la senyora acostant-se a l'arcova -què fas... mira que la gent s'est
-Això és molt dir, Batista: recorda't que l'any passat vas arribar a casa amb els braços trencats del pes que feia. -Veurem. Mestre! crida al venedor -acosteu-me aquell que ve darrera d'aquella polla. -No té mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall. En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen el gall i semblen quedar satisfets del pes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant