United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no t'ho creguis, fill meu, tot això! va cridar, redreçant-se de sobte. I va esclatar en sanglots, bo i abraçant-se al fill i petonejant-lo com un pare, com un desesperat, com un boig. Mai més se'n va parlar, entre pare i fill, d'aquella taca horrible. Mai més se'n va parlar, però tant l'un com l'altre la tenien sempre present.

Els penyals de la costa apareixien un moment revestits, enfarfegats d'escumes, i de seguida tornaven a mostrar llurs roques brunes, mig negades per un davassall de cascades. El soroll era eixordador. Homes, dones i criatures, amb una angoixa horrible, corrien per la platja.

-És inútil- féu ella, -ho tot... És horrible! I després cridà, amb un accent que mig partia l'ànima: -El meu pare no és culpable! Vaig estremir-me tot, i vaig dir, amb les mans esteses: -Ho , senyora, conec la vida del comte, una de les més belles, de les més nobles que sigui possible de somniar. Odila s'havia mig aixecat, com per a protestar contra tot pensament hostil al seu pare.

Es clar, la convicció del mal estat de la meva consciència augmentava les meves terrors. Em semblava que el dimoni devia comptarme ja per seu, i que em sotjava amb un horrible somriure cobejós. Creia veure la seva ombrosa figura darrera les cortines. Si m'hi girava d'esquena, imaginava que ell anava allargant el braç darrera meu fins que la seva m

M'hi vaig tornar, i els vaig dir el que en pensava, de tal comportament; ells, per tota resposta, donaren una torsió tan horrible a la barrina, que em vaig despertar. Sentia tuf a la barca, i tenia mal de cap. Vaig pensar que m'aniria respirar l'aire fresc de la nit, i em vaig vestir amb la roba que em vingué a les mans: n'hi havia de meva, de Harris i de George. Vaig pujar dalt del marge.

¡Quin horrible treball deu ésser, l'apendre de tocar un instrument de música! S'hauria de fer que la societat, en interès propi, veiés de quina manera pot ajudar un hom amb aquest difícil treball. Doncs res d'això.

Llegíem els diaris que porten noves de tot lo món i trobàvem en les seves planes el descobriment d'un centenar d'isles, l'incendi d'una vila entera, el sacrifici d'un mariner que patia mort per salvar a una persona desconeguda, un pacte mercantil que agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa aplicació d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal horrible.

-La senyora X.! va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? -El meu marit! fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és aquí? -Senyora X.! féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa vostè...? -Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure!

Sense més ni més, sense una passió, sense una contrarietat, sense un disgust que pogués ser-ne la causa, se li ha girat una malaltia horrible: és boja.

Aquest pesseter era una vella tartana, horrible, arrossegada per una pobra bèstia asmàtica, sonàmbula, de cames tortes. En un moment de líric entusiasme, el propietari de la bèstia va decorar-la amb l'apel·latiu de cavall . Vaig deixar els formatges a l'imperial i marxàrem amb un dolç caminar que no excedia els mitjans del més ràpid locomòbil.