United States or Saint Vincent and the Grenadines ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una bravada de femta li pujava a la boca, una gran angoixa l'envaïa, obligant-la a panteixar, i un tel li tapava la visió. Flect

La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara rodant per la cala com qui cerca la perduda. Després va arrumbar-se majestuosament a pendre terra pel recó de llevant, i es submergí en la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se a trossos a trossos. I, puja que pujaràs, s'enfil

Quan les boires, dies i dies, embolcallaven la casa de la Roser, tothom sentia la gaubança de tenir un enemic allunyat, i quan la ventada les espargia arreu, el poble de Roques Altes passava la angoixa d'una onada de superstició. Si per atzar el llamp esqueixava un avet o l'esperver matava les gallines o el porc sengl

La tia Polly sentí una sobtada angoixa de remordiment. La cosa, així, prenia un nou aspecte: ço que era cruel envers un gat podia ésser també cruel envers un noi. Començ

Aparta de tu aquesta idea, que fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. ¡Creure que el meu pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! ¡Dubtar de l'honradesa dels nostres companys! Mai, mai! -Vós no sabeu la que ès, sa mar! insistí ell amb angoixa. -Aquí no hi ha més que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no agont. Sa llanxa ès esbotzada.

Becky es repenjava al seu costat, en una angoixa d'espaordiment, i feia tots els possibles per contenir-se les llàgrimes; però elles brollaren. A la fi digué: -O Tom! Tant se val, les ratapinyades! Tornem per aquell camí! Sembla que cada vegada anem pitjor i més enfora. Tom s'aturà. -Escolteu! digué.

-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. ¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!... Tingueu pietat de mi! -Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. : posa-te'l, marinera, i cala't la caputxa.

Per primera vegada el pronòstic del tapament i angoixa havia fallit, però l'hereu estava alegre i en tot el sopar no parl

Els penyals de la costa apareixien un moment revestits, enfarfegats d'escumes, i de seguida tornaven a mostrar llurs roques brunes, mig negades per un davassall de cascades. El soroll era eixordador. Homes, dones i criatures, amb una angoixa horrible, corrien per la platja.