United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tant era el que anava encaboriat, que li va passar que un dia va equivocar-se de pot i va donar un remei per altre.

MALVOLÍ Senyor rector! JUTGLAR (cambiant les entonacions) No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo. -Est

En quant a mi, li afegiré que fins n'he sentit el contacte, d'aquest Esperit, amb una mena de frisança, amb una suprema delectació, un no què d'indefinible i imponderable, que en certs moments, transformant-me, m'identifica amb les harmòniques sensacions que m'envolten, emborratxant-me d'intens plaer.

-I ... pobret... deixa'l fer. La senyora Tona s'assenta. Se sent una campaneta i es presenta l'hereu Vintró, vestit de màgic, amb una bata que li han deixat, un turbant fet amb tovalloles, i la gran barbassa de cabelleres de blat de moro. -Ajà!... Xiton!... diu el senyor Vintró.

Aquí no som sants i això no és una església, certament, però si algú comparegués amb robes més fréjoles del que permet la vergonya, en Vatualmón li estellaria una cadira pel cap. Alerta, doncs. Mireu que estem indignats.

Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.

Després, en el brogit de la batalla es veié pres d'una ferocitat que ara li repugnava com una fortor ofegadora que portés al seu damunt i de la qual no pogués alliberar-se. D'aquell primer combat ençà, Fra Genís, demés dels sofriments i privacions de la guerra tenia son cor espinat pel penediment.

Segons ell, tota persona que en menjava un cop, ja no podia passar sense: moriria si no pogués tornar a menjar-ne. Nosaltres, només de pensar-hi, ja la boca se'ns feia aigua, i li donàrem el foguer, la paella, els ous que s'havien escapat de la batalla, i tot el que hi havia d'utilitzable dintre el cove, demanant-li per favor que posés mans a l'obra.

A la nina li sembla impossible que hagi tingut tanta de por. Surt de sa casa i, trescant d'una tira de sarments a l'altra, d'una feixa a la de més avall, arriba a la platja veïna. Allí saltirona alegrement, a peu descalç, per sobre les boves, fresques de rosada.

Si reparava de lluny alguna bella peça, tot seguit cridava a Katel i li deia: ¿Veus, all