United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !


De primer antuvi la calúmnia no havia pres altra forma que la d'una espatotxada dita a l'hostal per un cap calent; però els que escoltaven el primer que va llançar-la, varen començar a rumiar cada u pel seu cantó, varen divulgar-la a les dones, i ben aviat va créixer el bum-bum i el poble va anar-ne ple. I va passar el temps.

Així és que vaig posar-me l'escorça altra vegada a la butxaca, i vaig fer muixoni. -Quína escorça? -L'escorça que havia escrit per fer-vos saber que havíem anat a fer de pirates. Desitjaria, ara, que us haguéssiu despertat, quan us vaig besar; ho desitjaria, en bona fe. Les dures línies de la faç de la tia es relaxaren, i una sobtada tendresa albej

Quan aquest torná en , lo penident ja no hi era; pero encara se sentia la fator de la sofra y allí hont aquell, moments avans, havia posat la s' hi veya la marca del seu palmell y dels seus dits tot cremat com si ho haguès sigut ab un ferro rohent. Aquell fals penident era lo diable.

A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven.

Per evitar l'innecessari perill, vàrem fer la nostra visita a la ciutat amb l'ajut d'un guia. Jo mai no he topat amb un guia perfecte. Aquest tenia dues faltes: l'anglès que usava era francament dolent. No n'era pas, d'anglès, en realitat, ni com apel·lar-lo. La culpa no era tota seva: havia après a parlar-lo amb una senyora escocesa.

Només vaig interessar-me pel moblatge. A l'un dels costats hi havia un coi molt ben paradet, amb el seu cobrellit ramejat, el seu llençol net de bugada, el seu coixí amb puntes i la seva cortineta d'indiana.

En Lluís i jo convinguérem que allò era realment la vera nit i que feia basarda; però vàrem dir-ho amb una tranquil·litat d'esperit, amb un somrís tan placèvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet aquí un poble de dorments. Vet aquí que la nit és com un mantell estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estén sobre la gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees així pel meu cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa més aviat que de por. La imposició de callament, que suara m'havia cohibit amb tanta de força, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada d

-És el meu senyor! cridava Nicklausse. -Senyor Furbach: veu's aquí la meva muller; veu's aquí mons fills!... Ah! si els volguéssiu beneir! El vell llibrer mai no havia beneït ningú, però abraç

Com dubtar-ho després d'unes proves tan fortes com les que havia rebut i duia encara marcades a les costelles?

Pel cervell de la Malena va passar-hi, com un llampec, el record del Picotí. Havia estat l'escanyapobres de tots els pagesos d'aquells volts, i en anys d'escassetat tenia gairebé endogalades totes les cases del terme.