United States or Cambodia ? Vote for the TOP Country of the Week !


No presentant-se'm cap assumpto de la nostra localitat, el pensament passa, sense fer cap esforç, a formar la idea del foraster, tipus molt digne d'estudi i consideració per més d'un concepte.

-Quina negror! Sembla que estiguem dintre una ampolla de tinta. En aquestes vaig sentir una gran fressa... un bleixar monstruós, una alenada rufladora, que ens envaïa. No esclata, creix, atabala i retruny més de pressa en el cervell la roncadera d'una tora esborneiada que ve a topar amb la nostra orella. Ni temps vaig tenir de pensar -Què és, això?

Aquest pensament ens alegrà, i tornàrem a pendre els llibres i classificar les nostres col·leccions d'herbes i petxines. Cap al migdia el sol enviava els raigs a dins de la nostra cambra: la calor esdevingué intolerable. Nosaltres ens demanàvem quan començarien aquelles «ruixades» i aquelles «tempestes».

Tota la nit havíem somniat amb aquelles branques de llorer florit que havíem vist tallar a l'hort, a la vigília; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent reverències, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels països riolers on neix el sol. El goig no ens cabia dintre l'ànima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ¡la festa dels infants!

-Schoultz- digué Hâan greument, -no saps el que demanes; pensa que si aquests països fossin a la nostra terra, ens els vindrien a pendre. Hi hauria un extermini ben pitjor que aquell de llur Llibertat i llur Igualtat: seria la fi del món!

En ser que han arribat, es reuneixen els cabdills mossinecs i els generals grecs; i parla Xenofont, servint d'intèrprete Timesiteu: -Oh mossinecs, nosaltres volem acabar bons i sans la nostra marxa, cap a Grècia, per terra perquè no tenim vaixells. Ens ho destorben aquests que hem sentit a dir que són enemics vostres.

Ha passat la diada de Sant Joan a casa nostra; s'ha ben mirat Súzel, ha vist que no tenia tares, que no era ni geperuda, ni coixa, ni esguerrada de cap manera; que entenia en tota mena de feines i que li agradava el treball.

-Potser estan cercant-nos, ara, Tom. -, em penso que . Espero que . -Quan repararan la nostra absència, Tom? -Quan tornin al vapor, em penso. -Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem? -No ho . Però tanmateix la vostra mare se n'adonar

Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosar

Vatua, com lladren, ses maleïdes! Efectivament, la nostra distracció ens havia abandonat al corrent, que ens duia a un paratge perillós, a la punta d'unes roques que havíem de remuntar per guanyar la derrota de llevant. Ens trobàvem voltats de seques que reganyaven ací i all