United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Senyora- vaix exclamar tot alçant-me, -estic disposat... -No senyor- féu ella, digníssima; -no, no us faré pas aquesta injúria. Els juraments només lliguen els cors baixos, i basta la probitat per als cors lleials.

A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi, que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'an

-Diguin el que vulguin, senyora Tuyes, el tocino és el benestar de la casa: jo no em canso de repetir-ho an En Gervasi- diu donya Rita mentres para taula amb unes estovalles d'estopa teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat. -Ja ho pot dir, donya Rita: tenint tocino es la carnisseria a casa; i ara, amb el preu a què s'han posat els queviures, és cosa de no poder menjar.

La taxa dels aliments que la senyora destinava al servei era exigua. Tot, àdhuc el pa, era clos en armaris; la sal era tramesa a la cuina a dosis setmanals invariables. Del cinyell de la mestressa penjava un portaclaus on es reunien totes les de la casa. Així s'esdevenia que el seu pas per cambres i passadissos era acompanyat d'un dringueig metàl·lic com d'esperons.

Acabada la cançó, quan la senyora Tereseta, que l'havia escoltada amb orgullós embadaliment, demanà, fent-li costat la parenta pobra, que fes bisada, el baríton s'escur

La senyora Thatcher mogué el cap feblement, i encara es torn

Havien passat dos mesos, quan una tarda a l'arribar a l'estació, els vailets de Torre-guillera hi varen trobar al malalt i a la senyora.

Tinc fretura d'un ajut, d'un consell, d'un amic: ¿voleu ser-ho, aquest amic? Vaig alçar-me tot commòs. -Senyora- vaig dir-li, -accepto reconegut el oferiment que em feu, i no sabria expressar-vos l'orgullós que n'estic, però permeteu-me, tanmateix, que hi posi una condició. -Parleu, senyor. -La condició és que aquest títol d'amic l'acceptaré amb totes les obligacions que m'imposarà.

-, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu. -I ell sembla un bon subjecte. -, ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món! Ell sap tots els seus enredos. -Ara vegi! ¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?... ¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni una al pap.

-La llet de mare no es pot vendre, perquè no és nostra ni de la mare: és del fill! ¿Ho enteneu? ¿I per què no criava la senyora de Barcelona? -No volia criar, senyor metge! Ja li diré!