United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


La mestressa escorre una mitja. La germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines. L'amo. -Jesús! ¡Que desgràcies en un descarrilament! Ell. -M'estimes? La mestressa. -Ai! ¡Quin desconsol per les famílies! Ella. -M'estimes? La germana. -Mirin, mirin-me el dit! ¡És tot carn viva! Tots hi corren. Ell. -Caramba! -M'estimes? Ella. -Ui! Fa esgarrifar! -M'estimes? Toquen les nou.

El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill ho siga. I el fa estudiar per advocat. El pobre senyor est

-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort! La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se damunt el llindar.

Els enemics, esporuguits, es llencen per la neu dins una vall, i ningú fa sentir més la veu.

I el blanc era l'idil·li conjugal, que joïa de ses primícies, entre els primaverals esbarjos, sublims delectacions, lluminoses perspectives i deliciosos arrobaments d'aquest període, únic en la vida de l'home, que se'n diu lluna de mel, en què, com si no bastessin els elements de ditxa que en si porta la sobtada expansió de les reprimides cobejances deslliurades per virtut de sagramental benedicció, les ànimes enamorades se tiren a emborratxar-se de tot lo bell, lo imprevist i lo confortable que la vida moderna fa accessible a la gent adinerada.

Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi tots érem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un cas notable, ens el miràvem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: ¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que est

Les plates d'antic blau o blava terrissa fina que pengem a les parets per ornamentar-les constituïen el servei usual diari en les cases de fa alguns segles.

Des d'allí, fa dues etapes, deu parasangues fins a Peltes, ciutat poblada. Hi romangué tres dies, durant els quals Xènias d'Arcàdia celebr

Quan es tracta d'un senyor gros, de curt alè, vosaltres podeu escapolir-vos-en amb facilitat; però, si és jove i de bones cames, es fa inevitable l'encontre. L' interviu és extremadament breu; ell és m

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no fer res séns que m'ho diguin! Què desitgeu de mi? SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa?