United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
És En Jani que plora i prega bo i cercant la seva Elena. -Déu!... deu-me l'Elena!... ¡Morta o viva deixeu-me-la veure!... I torna a cridar-la amb una veu més forta i sobtadament se sent un remor esglaiadora, cau un Sant mig partit i de sota un sepulcre ix l'Elena que romangué amagada tot el combat pregant entre sospirs i llàgrimes! -Jani! sóc viva !... -Jo també Elena!...
-Bé, tothom ho fa així, Huck. -Tom, és igual. Jo no sóc tothom, i no puc comportar-ho. Esparvera de veure's lligat alxí. A mi deu-me el ser deixat, que és una cosa planera: no hi estic, jo, per gent que li manca un bull. He de demanar-ho, per anar a fer una pescada; he de demanar-ho, per anar a capbussar-me al riu: mala fi tingui un hom, si no he de demanar totes les coses.
Hauria hagut de pensar en aquest recambró. Què hi féieu, aquí dins? -Res. -Res! Mireu-vos les mans i mireu-vos la boca. Què és, aquesta brutor? -No ho sé, tia. -Bé, jo sí, que ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit quaranta vegades que si no deixàveu la melmelada tranquila us llevaria la pell. Deu-me aquell fuet. El fuet fou brandat per l'aire. El perill era desesperat. -Ui!
-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort! La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se damunt el llindar.
Ella sempre hi parla, així. Deu-me la galleda: no estaré fora sinó un minut. Ella no ho sabrà. -Ah! No puc, senyoret Tom. La vella senyora em faria un cap nou. Ben cert que me'l faria. Ella! Ella mai apallissa ningú: tusta el cap d'un hom amb el didal. I qui se n'encaparra d'això? Voldria saber-ho. Parla qui-sap-lo, però el parlar no fa mal: almenys no en fa si no es posa a gemegar.
Suposeu-vos que trobem un pot de llauna amb cent dòlars a dins, tots rovellats i eixerits, o bé una caixa podrida tota plena de diamants: què us sembla? A Huck li resplendiren els ulls. -Això és de primera, i no demano altra cosa. Deu-me només els cent dòlars, i deixo de banda els diamants. -Molt bé ; però em jugaria qualsevol cosa que no els deixareu córrer, els diamants.
Els trons se sentien a cada respir més lluny; la mare deia les malediccions més baix i la llevadora es senyava amb menys devoció. -Be, Sila, no sieu caparruda! Deu-me roba per la noia! Tan rexiuxida com és! -Ni un fil; que es mori de fret! -Quina culpa en té la criatura?
Paraula Del Dia
Altres Mirant