United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la capella mig abandonada de Sant Martí, tot passant l'altre dia, la jove enfons

Duia en sos braços la jove comtessa en basca, amb la testa cap per avall i la cabellera penjant, i se l'emportava ràpidament. Vam passar prop d'ella tan depressa que amb prou feines entreveiérem aquesta escena patètica.

I que ho ensopeguen; l'una un jove molt ric, i l'altra un bon mosso i de bona carrera, i tots dos molt bons subjectes. Ell. -Me fa mal aquesta bota... ¡Dem

Va saber aviat que eren uns estrangers molt rics que anaven a câl Boscàs, després de corre mig món, per mor del jove que es gastava del pit... Que el dematí havia arribat el servei, molts criats amb molt de fato i fins mobles i tot!... -Tira que els toc, câl Boscàs! Enguany si que faran bona anyada!... va fer en Pere.

Pas a pas, i una a una, anava el jove reconeixent les peripècies d'aquells dies memorables, sorprenent-se vivament de la influència que sa pròpia persona havia exercit en l'ànim de son oncle, influència que s'assenyalava perceptiblement en les elucubracions sociològiques i psicològiques allí estampades.

Tu, jove afadigat, que seus en una pedra mil·lenària, massa afadigat per a adonar-te de la ferma pluja que t'entra fins als ossos; tu, donzella fastiguejada, amb els cabells caiguts i humits, neguitosa per l'hora, que desitjaries dir renecs i no saps com dir-los; tu, home gras i calb, que t'esvaneixes visiblement, mentre alenes treballosament i rondines per l'interminable camí; tu, enrogida i lassada matrona, que condueixes penosament la lenta roda que no vol anar... ¿per què no pensàreu a comprar «la millor de la Gran Bretanya» o una «Camberwell Eureka»? ¿Per què aquestes bicicletes de tan inferior classe són les més populars en el país?

Diu que, quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi hauria quan una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agrad

La jove que li llegia els pensaments en les nines ingènues dels ulls bondadosos, en mirar-lo tornava a sentir el corcó del penediment i pensava: -Si jo sabia que aquest fill m'havia de treure de casa, ara mateix el mataria! i va cridar el seu marit tota neguitosa per a dir-li que anés a cercar la seva mare perquè tornés amb ells.

-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i deixin la que els sobri. George: -Tantes gràcies! On la teniu? El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera de V., justament. El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On els ulls? El guarda de la resclosa: -Segurament que no.

«Jo sotjava per entremig de les finestres d'un despatx de director», digué la Lluna. «Era en algun indret d'Alemanya. Estava ben proveït: hi havia molts de llibres i un perfecte caos de papers. Mant jove era present, i el director s'estava arran del seu pupitre. Dos llibrets, tots dos de joves autors, havien d'ésser judicats. -Aquest me l'han enviat- digué. -No l'he llegit encara, però est