Era gent ridícula, d'aquella que surt a les comèdies de Romea, d'aquella que potser no existeix sinó perquè puguin guanyar-se vagament la vida mitja dotzena de dramaturgs casolans.

Així que veu blanquejar en els vidres entelats de sa finestra el primer llustre matinal, salta del llit, s'afanya a vestir-se, i surt a fora el portal de sa casa solitària. La casa és lluny de poblat. S'alça en un pujol, vora la mar, entre figueres i sarments. Encara és força fosc.

Esverat, es desperta amb un surt, i judica el somni per una banda bo, ja que, en mig de les penes i dels perills li havia semblat de veure una gran llum de Zeus; i per altra banda tenia por, el somni semblant-li venir de Zeus Rei, i el foc havent semblat abrandar-se en cercle, que no podria sortir del territori del Rei, ans s'hi trobaria tancat de tots costats per obstacles.

De sobte Mestre Quissu va rebre un surt. Un roc furient pet

Bones cares! bon color! Els bull la sang, els surt pèl moixí; esbotzen les camises, festegen, fan campana... Quin gep ha rebut, un! I que bé el torna! No són mancos! Ola! ¡Diu que han fet gimnàstica! Això m'agrada.

-Sí, Huck; però les fantasmes no volten si no és de nit: no ens destorbaran pas de cavar, mentre sigui de dia. -Bé, és veritat; però massa sabeu que la gent no s'acosta a la casa on surt por, de dia ni de nit. -Oi: això és, sobretot, perquè no els plau d'anar on un home ha estat assassinat, ça com lla.

Surt el nuvi, després sa mare, tota enternida, el pare panxut i crespat de bigoti, i tots avergonyits, passen de pressa i silenciosos entre els centenars d'ulls que se'ls miren adaleradament per no perdre cap detall de les cares, vestits i joies. ¡Mira la mare, quin vestit tant bo que porta! Quina blonda! Tot és seda! ¡Aquest vestit al menos costa dos cents duros!

-Quina cosa? -Ves, que la por que hi surt és el whisky ! Gairebé totes les tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, Huck? -Bé, jo diria que potser sí, que és veritat. Quí hauria pensat una cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a afanar aquella caixa, si Joe l'Indi est

Creguin-ho no es fa res, i lo poc que es fa surt tot tan malament com lo que acabo de contar-los. Per això no és d'estranyar que la gent es desesperi i faci disbarats.

No se'l veu ni en teatres ni en diversions. De vegades passen tres mesos que a penes surt de casa. Abans mai feia falta de matí i tarda a casa la seva sogra; però encara s'entristia més, i ja no hi va sinó de tant en tant. Alguna volta que altra el veig amb una família molt amiga de la seva... Li han tingut d'arreglar la casa, perquè, d'enç