United States or Pitcairn Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort. Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit.

-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!

Com poca cosa més tenia que veure la jovenalla expedicionària entre aquelles parets polsoses i mostrejades de teranyines i aquell paviment sembrat de rocalls i ortigues, aviat torn

Les parets s'esberlaren, la volta va obrir-se com si fos la boca del temple que es badés per a fer el darrer sospir de la vida.

I va plorar!... Va plorar fortament, desesperadament, amb la desesperació de la desgràcia que ja no adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró.

A través dels vidres clars de les altes finestres, hom podia veure sales sumptuoses agençades amb costoses penjarolles de seda, i les pintures de les parets, verament, pagaven el tret de veure-les.

En son recinte estret, o enlloc del món, segons llur llei, havien de reposar els ossos dels israelites. Avui, les tombes trencades, són apilotades confusament, com si haguessin estat llançades i giravoltades pels morts de les tombes de sota. Les parets del Ghetto han estat anivellades temps ha.

Les plates d'antic blau o blava terrissa fina que pengem a les parets per ornamentar-les constituïen el servei usual diari en les cases de fa alguns segles.

Les baranes se són convertides en una tofa de flors. Les parets desapareixen darrera d'una verda cortina de ramatge. Un llagut vell, entravessat al cap del carrer i revestit de cobrellits i banderetes, serveix de cadafal als musics, que, entremig d'atxes enceses i teiers flamejants, apareixen arrastellats en dues files com al cim de l'altar les ànimes del retaule en dies de novenari.

Aquests pensaments em posaven tot febrosenc; mos ulls foradaven les parets; sondejava amb l'esguard totes les profunditats de l'abisme; furgava al peu de cada torre, en calculava l'espessedat a vora del cim. -Ah! exclamava. -Jo ho trobaré!... Ho trobaré!... Cal que ho trobi! Una mena d'estranya atracció portava sempre mon esguard a la torre de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa.