United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquests records ens portaren a una afalagadora conversa, sobre la ciàtica, febres, reumes, malalties dels pulmons, bronquitis, etc. Harris féu observar la terrible situació que passaríem si un de nosaltres caigués seriosament malalt durant la nit, allunyats com érem de metges i d'auxilis.

El corriol no era gaire llarg, i el pagès va trescar-lo i assolí el pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. Allí prengué un camí ral, afressat, que corria entre camps de morescos i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va ésser tot u: tan alta i ufanosa hi era la vegetació a banda i banda.

Quan els grecs arriben al territori dels mossinecs, aquests els ensenyen fills de gent rica, ben mantinguts, engreixats amb castanyes bullides, tendres i d'allò més blancs, i quasibé tan alts com grossos, amb les espatlles pintades de colors, i un tatuatge de flors, al pit. Cercaven de tenir comerç als ulls de tothom, amb les meretrius que els grecs duien: perquè així era costum entre ells.

Amb aquests pensaments de desencant i de tristesa vaig tornar a dalt del turó, i vaig cercar els meus companyons. En Lluís era all

Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res! ¡Ai, pobres de nosaltres!... I... ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes paraules sense connexió? Cap al tard de la nit passa un senyor per un carrer, i veu uns balcons oberts i llum encès. -Ja hi som, diu. Aquí hi deu haver un mort. I para l'orella.

En lo rostre d' aquests s' hi llegia la satisfacciò del que va á lograr un desig esperat de temps: en lo dels cristians la trista resignaciò del que va á presenciar la mort inevitable de una persona benvolguda. Tot era quietut, no mes ressonavan los acompassats cops dels destralers.

Em sembla també que la pronunciació d'una llengua estrangera podria ensenyar-se per altre mètode, millor que el de demanar al deixeble aquests exercicis acrobàtics interns, impossibles, generalment, i inútils sempre. Vegeu, si no, com se'ns ensenya: -Arrambi les glàndules de la llengua sobre el costat a sota de la larinx. Aspiri profundament i comprimeixi la glotis.

Perquè l'un i l'altre entenien que no s'havia d'obligar una ciutat grega i amiga a res que ells mateixos no volguessin donar. Apareixent aquests sense cap delit, envien Licó Aqueu, Callímac de Parràsia i Agàsias d'Estimfal. Arribats a Heraclea, exposen l'acordat: diuen que Licó fins amenaçà, si no feien el que se'ls demanava. Després d'haver-los sentit, els heracleotes diuen que deliberaran.

El desè, no desitjaràs els béns i els pollastres de ton pròxim: menjaràs arengada i gràcies encara. Aquests deu manaments s'enclouen en dos: desitjar totes les coses i no ser amo ni de tu mateix. F

Vaja, que aquests llogataires que avui corren ens tracten amb una franquesa... ¿Per què no em demana tot seguit les claus del pis? Ja vol tractar del preu i ni menos sap les condicions del paper d'arrendament. L'aspirant a llogater . -Des d'ara m'hi avinc perquè suposo que seran enraonades.