United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella féu un sospir fondo, molt fondo, passant-se una m

-Babilònia, Babilònia !-va exclamar dona Laieta, després que hagué exhalat un ample sospir de alleujament.-Cada pecat porta la seva brasa. Aquesta és la llei de Déu. Heu-vos aquí com la ciutat de les disbauxes ara crema com un feix de garbons. Però la meva mare movia el cap tristament amb signes de negació.-No, no-mormolà. Això és impossible.

En aquestes va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia, en Bonosi sospir

Les parets s'esberlaren, la volta va obrir-se com si fos la boca del temple que es badés per a fer el darrer sospir de la vida.

Mira al balcó. -Quina solellada i quina calor! Sortir! ni que m'arrosseguessin! Dolça caseta meva! Un sospir de felicitat. A dos quarts de dues, el marit troba la muller traient-se el capell. -Com! has sortit? -, una mica. Cap all

Quan ha vist la lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció. Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules: -D'avui endavant es posar

Vina amb nosaltres al cel!... vina!... Elsa meravellada féu un sospir i un lleu somriure va clarejar en son esperit.

Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...

Ambdós s'aclofaren en terra a poc a poc; i la dona, emparant-se de les mans del xaval i retenint-les entre les seves, jup el cap i ombrejada la vista pels esblenats cabells, que hi flotaven pel davant en davassall, va dir, tota humil i anguniosa: -Escolta'm, Temme, caret meu, escolta'm!... I no em trencus s'enraonament. Me vui confessar amb tu, que ja ets un homo pes seny i sa bondat. Ho necessito. Deixa'm descarregar es cor, per s'amor de Déu!... Féu una pausa, i, abaixant la veu, prosseguí: -Suara t'hai atracallat... i tu parlaves com un sant; però jo, llavors, no ho coneixia. Més tard, . I, amb tot i això, com més bones eren ses teues paraules, més em ferien i em revoltaven. Estava tota enfurrunyada... i coneixia que no tenia raó... i m'enfurrunyava més. ¡Ai, Temme! sospir

DUC Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre afecte, viviu essent lo que sóu, tir