United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !


En lo darrer dia se feu una professò per dins del temple y acabada aquesta, lo bisbe vestit de pontifical aná trucant ab la crossa una per una totas las llosas del sagrat clos. Una al últim va trobarne que feya soroll de buyt y havent manat que la alsessen, ab sorpresa y contentament de tothom, al dessota una urna de marbre hi descobriren, urna que contenia las despullas de la martre cristiana.

Va semblar-los que un centinella els reptava irat, immòbil. Un besar ressona al cim i dugues ombres es separen, l'una devalla per l'Espanya, l'altra per la França: de sobte s'aturen... aquella fita els sembla més alta, més vivent, més humana... sembla l'avi. -Pàtria, perdona'm... sia per vos, pare! -Un per a tu... el darrer per a mi!

En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era aquest: «La molt exelenta historia del Marxant de Venecia. Ab l'extrema crudeltat que mostr

I començava la baixada. Idees tristes el corprenien; instintivament anava donant l'adéu -potser el darrer- a les pedres del camí, als arbres de les vores, als camps de primer terme, als horitzons llunyans.

Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals. El corbo era el darrer a eixir de la taverna.

-, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!... Viuríem junts. Jo seria pescador... patró de barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!... Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona est

La mainada anava eixint amb les mans a les butxaques i el nas moquillós per la gebrada. -I dôs! Ja n'heu aplançonat un altre. Fa que és més gros aquest que el darrer... ¡Quin esballenc li haveu fet! mateu-los tots d'una vegada. La mort d'un senglar en aquell poble era sempre celebrada amb un esclat d'alegria. Un hivern sense senglar era trist i ple de monotonia.

La darrera targeta corresponia a un solter que vivia en un hotel, i allí portaren llur darrer home, confiant-lo al vigilant d'aquell. Tornem ara al lloc on vàrem deixar el primer.

I la cara del cadàver va restar sembrada de llàgrimes de dolor i penediment i fins va semblar que somreia com si el darrer alè de vida fos una guspira d'amor que els perdonava. En alçar-se, l'Andreu i la Tecla van mirar-se fixament. Ses nines eren plenes de serenitat. La correntia de la dolor se n'havia dut com una riada folla tots els dubtes i recels.

Retornats a la terrassa, feren des d'allí el darrer adéu al bon Rector, que s'allunyava. En quant se perdé de vista, en Ramon, que se l'havia contemplat pensativament, se retorn