United States or Taiwan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Va semblar-los que un centinella els reptava irat, immòbil. Un besar ressona al cim i dugues ombres es separen, l'una devalla per l'Espanya, l'altra per la França: de sobte s'aturen... aquella fita els sembla més alta, més vivent, més humana... sembla l'avi. -Pàtria, perdona'm... sia per vos, pare! -Un per a tu... el darrer per a mi!

Sols si, espero mereixe de la Verge que si may per may, en algun cas de ma vida la meva devociò 'm cridès á demanarla, no 'm negará lo consol de tíndrela aprop meu encar que no sia si no per un instant. Y la Verge li concedí tal mercé.

Visca com a fera qui no sàpiga compadèixer com a home; sia mirat com pedra insensible qui siga tan dur d'entranyes que no hagi sentit ressonar amb condol de morts els crits d'aflicció de sos semblants. Home de cor és aquell a qui se li encomanen les llàgrimes de penes que no el fereixen de dret a dret, sinó que sols per la força de la seva reflexió el toquen.

Jo els vaig donar conhort i confort amb aquestes paraules: -Portador som de bones noves. En aquest viatge no m'ha advingut res que no sia per . A bon lloc sou.

-Ja ho crec! exclamà. -Un fadrí extern sense pena ni glòria: per exemple, algun estudiant esguerrat del Seminari de Vich; mentres sia bo per a menjar sopes, escalfar l'escon, jugar a la brisca i conservar la cria dels canaris... i dels Serra-Bruna.

-Si manejar-me amb mònita- va dir-se llavors en Pere Perdis, -jo també el podré tenir un jardinet per l'estil d'aquell del cantar, encara que sia més modest, més humil, sense aquella exuberància de clavellines i marduixos que correspon a la gràndaria d'un balcó.

-Ai, fill meu! digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.

-Vaig a parar a què caldria combatre de fort i de ferm tot l'ordre de coses avui existent, enderrocant i extirpant tot lo podrit i corcat dels actuals organismes socials, perquè, desenganyem-nos!, res hi ha en ells que sia aprofitable... ni nosaltres mateixos, si no ens sotmetem a un fort tractament de depuració, injectant en nostres venes sang nova. Es precís revifar l'esperit pràcticament cristi

Camina que caminaràs, passava el pont de la riera, aquell pont tant vell que ningú sabia qui l'havia fet. Ell hi anava a. jugar quan era petit i la seva mare, que al Cel sia, el renyava, perquè ja deien que el dia més impensat s'esfondraria... I no obstant, els anys havien passat, el pont es tenia ferm... i ell se'n anava.

-Sobretot- va dogmatitzar en Miquel, -que el gest sia estatuari, és a dir, permanent, eternal dins de lo immòbil... Tant s'ha de fugir de la manca d'expressió com de l'excés.