United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


Només en l'enfonsament de la riera, al peu del pont, sota la tremolor contínua de les albes, hi quedava un barracot de l'alçada d'un home, fet de maons posats de cantell, cobert de teules escantellades, sostingudes per grosses pedres al damunt.

Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes a les fulles del blat-de-moro, que al passar el ventitjol, es movien suaument, amb flonjos frecs de ruixada. Al detràs s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals cascabellejava sense parar, anant i venint, volant de l'una a l'altra, fugint tots d'un plegat en ràfegues de alegria.

La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al bell mig de la Riera de Sant Joan. De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral.

Abantes m'acontentava del peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera; emprò l'altre dia vaig baixar a ciutat, vaig fer negoci, i vaig comprar-me aquesta escopetota, que em fa pla bon servei. La Malena va mirar-lo estranyada. No ho entenia, allò de fer negoci.

La Clàudia i la Rosa abraçades van avançar entre les aigües roges de la riera folla. I tots els pagesos que van arribar en aquell indret, reculaven astorats. -Quina rierada! El temps s'aclaria a poc a poc com si es deixondís d'un somni. El mateix dia en què va marxar la Clàudia, la jove va tenir un noi. -Quatre nois arreu! Tot és pel Rei aquí casa.

En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas. L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa. Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta, daleroses de saber on anava. De tant en tant passava quelcom: un tronc, una cadira, un vedell morent. La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred.

-Feu-me venir la dona, que veig que passa penes- deia el rector. I el fill de la Clàudia movia el cap i plorava. El dubte paorós de si la seva mare s'havia tirat a la riera desesperada, el tenia contristat i l'esborronava. La formosor de la jove s'havia marcit com una fruita que una malura.

Camina que caminaràs, passava el pont de la riera, aquell pont tant vell que ningú sabia qui l'havia fet. Ell hi anava a. jugar quan era petit i la seva mare, que al Cel sia, el renyava, perquè ja deien que el dia més impensat s'esfondraria... I no obstant, els anys havien passat, el pont es tenia ferm... i ell se'n anava.

-És un home com una riera d'estuf, exclam

Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi que anava cap a una fondalada que la Clàudia no coneixia. Plovia, naixien xaragalls i la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja. La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar. Anaven xopes i es sentia lassa. Però mir