United States or Ethiopia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llavors ell se posá á descolgarla tambè, acabant la tasca comensada pel animal y prompte se convencè de que lo que á sos ulls se presentava era en realitat una santa imatge. Correguè á dirho al rector del poble vehí y aquest ab solemnitat y en companya de la gent dels masos de per allí aprop, acudí al lloch del miracle quedantne tots maravellats.

Mirar, escoltar i estremir-se! De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més xardorós, més aprop de la solució fatal.

Sols si, espero mereixe de la Verge que si may per may, en algun cas de ma vida la meva devociò 'm cridès á demanarla, no 'm negará lo consol de tíndrela aprop meu encar que no sia si no per un instant. Y la Verge li concedí tal mercé.

I com més m'hi acostava, a la vila, com més aprop veia brillar aquelles tires de llumets de les fàbriques que la voltaven, més la sentia aquella boira d'hivern que eternament em voltava... portant encara en les meves orelles les harmonies del gran aire, pensava en la penombra del quartet... en l'angúnia de sa tristesa... I de sobte, la carretera s'esborr

De sobte la gentada es va estremir, aprop de la boia hi havia una barca tombada, quilla al. cel... ningú sabia qui l'havia vista... però la veu anava corrent i la gentada començ

Després varen sentir caure'ls-hi al damunt la freda claror de la lluna; les cases quedaven endarrera -estaven a camp obert. I allí l'aire hi passava en un silenci ple d'harmonies, els blats s'hi bressolaven llargament i aprop i lluny, arreu, arreu, una munió de grills ritmava un cant metàl·lic, com acompanyament d'un himne que es presentia... La Linda es fic

Aprop d'una pedra, el crani va aturar-se de cara a en Magí, com si el mirés de fit, des del fons de les aigües, amb ses conques plenes de foscor.

O Déu meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el nostre Bisbe! ...De què? Oh, , d'allò que sapiguéssim i d'allò que no sapiguéssim, de tot el perdonàvem i de cor el beneíem. I, plens d'una emoció sagrada, ens abraçàrem uns amb altres, cadascú amb el que tenia més aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estrenyé contra el seu pit i m'implor

El Pollet no'ls respongué. Assaboria, ple de goig, l'estar a cada respir més aprop de l'hospital, on la seva mare trobaria un bon repòs. -No en feu cas d'aquests ximples, mare! Aviat hi serem!