United States or Gibraltar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un calfred en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de bella nit.

-M'enyoro... -Encar t'enyores, Mió? Com és, això?... -Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!... En Pelifet també, va callar, però l'endem

Los homes llavors prenent estacas y bastons en busca del reptil eixiren acompanyats de sas mullers que los hi ensenyaren l' indret hont havian vist á la serp, la que, ab gran sorpresa de tots, encar romania allí mateix y en la mateixa postura. Mes com los homes no son tant espantadissos com las donas, se tiraren damunt de la bestia y á garrotadas lograren deixarla morta.

Sols si, espero mereixe de la Verge que si may per may, en algun cas de ma vida la meva devociò 'm cridès á demanarla, no 'm negará lo consol de tíndrela aprop meu encar que no sia si no per un instant. Y la Verge li concedí tal mercé.

-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja , raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all

Tots els festejadors esperaven amb ànsia aquella tarda per a contemplar la gentilesa enyorada de la Roser, sentir-li aquella veu tant candorosa i rebre, encar que fos de cua d'ull, un esguard de sos ulls plens de dolcesa somiadora. Quan el flabiol i la cornamusa enmudien, el sol se ponia i l'alegria s'apagava, esclat

Féu alguns passos dins de l'estància, i quan en Montbrió, posant-se de peu, anava a sortir-li políticament a l'encontre per a saludar-lo, se li encar

Tenia la veu trencada, se li sentia d'un tros lluny el petament de dents. Ella repetí, amb més altivesa encar, el gest implacable. -Surti d'aquí de seguida i no posi més els peus en aquesta casa!

En Pasqualet ja havia acabat la carrera: ja era enginyer... La Nieves encar servava una darrera esperança: encar volia fer-se la il·lusió de creure que tocaven a la fi les seves tortures. En Pasqualet sempre li havia dit que així que acabés la carrera, parlaria del casament als papàs... Pass

-Ai, Sant! Ja ho veieu! Avui tot justament me entrepossat. Tenia les cames virtigues; agafo la pica per fer un salt, rellisco damunt d'una congesta i rodolant... rodolant caic en una bassa. Mireu, encar vaig brut de tarquí! ¡Tot justament avui! -Què li farem a Déu més que dir-li Senyor! Veiam, lleveu's la roba. Veiam... Veiam... què aquesta cama. Ara com ara no s'espanteu!