United States or Saint Helena, Ascension, and Tristan da Cunha ? Vote for the TOP Country of the Week !
Em recordo perfectament que un corb, sens dubte escomès d'una rauxada de vent, va venir a batre els vidres amb la seva ala tot llençant un crit de mal ésser i que tot un pa de neu va destriar-se; de blanques que eren, les finestres es van tornar totes negres per aquella banda... -Aquests detalls ¿què tenen res que veure amb la malaltia del teu senyor?
Lieverlé ens acompanyava, voleiant als nostres costats com una sageta. El vertigen se'ns emportava damunt la seva ala! Les torres del Nideck eren lluny, i Sperver havia passat davant, com de costum, quan vaig cridar-li: -Atura't, companyó! atura't!... Abans de continuar el nostre camí, deliberem. Ell va girar cua. -Diga'm només, Fritz, si cal anar a m
-Sí, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -Sí, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.
I, aturant-se: -Kobus- deia, tot fent una ganyota de despit: -amb la teva manera de riure em faràs fugir de casa teva. ¿No pots mantenir la gravetat una vegada, una sola vegada en ta vida? -Ala, vell jueu de mala mena! deia Fritz, a son torn. -Seu, i buidem, encara, un vaset d'aquest kirsch carregat d'anys.
-Allargueu els riços al guanet de l'arbre mestre! Escotes i braces! Amunt, fillets! -Ala, a sotavent, tot a babord! -Estigueu a punt per a l'encontre! Port, port! Som-hi, companys! Amb delit! Ferma la nau! -Ferma està, senyor!
Però, per ridícules que fossin, eren aleshores el foc de la meva ànima i l'alè de la meva vida: a elles ho sacrificava tot, i per elles fou que em vaig ficar al cap d'acompanyar el pare en un dels seus viatges. Un viatge en barca de mitjana! Vols res més poètic? Estens la teva ala com un aucell, i t'abandones al buf del vent per la planura del mar.
-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja té, raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all
-I una ala d'aviram a cada àpat, interrompé Maria Lagoutte. -El pobre home est