United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !


En es bot no hi caben sinó quatre persones. Han fuit, han fuit! Encara no n'esteu segura? Ai de nosatros! -No! no pot ser! vaig exclamar. ¡No i cent cops no! -Mireu! va saltar el xicot. -Ara s'onada se n'ha dut un rem de trenta quatre: ¿no l'heu vist? Ai de nosatros! Això ès un mal averany. Ai, pubilla! Quants minuts tenim de vida? ¡No us feu il·lusions, no! Això se'n va!

-Què em fa pensar així? Què? digué enfurismat: -Mireu aquesta maleïda cosa d'all

-Hola, noi! I mireu que us en sembla. -Què és això que porteu? -Un gat mort. -Deixeu-me'l veure, Huck. Manoi! Est

Abans no pogués fer-li cap més pregunta, va agafar-me pel braç i va dir-me: -Mireu: vos sembla exagerat?

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR) Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dir

-I que era cas, beneita! Mai m'ho vai pensar, que fos mut. Era que es bo de s'homo no sabia què contestar; emprò, quan li vai haver fet sa mateixa pregunta unes contes vegades, mireu de quina carta se'n va anar. Va i diu: «-A vore: camineu, noes.» -Jo vai pensar que ens engegava a sa porra. -Res d'això: ja el vai filar de seguida: volia veure quin pas portàvem. «-Caminem, petita», vai dir.

Elsa!... Senyor del cel!... ¡ja no és a la nau!... ¡Mireu com van les veles d'un cantó a l'altre!... ¡i com la petita nau vira sense una m

-Semblen talment campanetes de cristall- digué el cavaller de servei. -Mireu, la seva petita gola, si n'és, d'activa! És extraordinari que mai no l'haguem sentit fins ara! Estic segur que assolir

Suara mateix, altra vegada, a la galeria gran, trobo el vostre Blitz: m'ha saltat a la cama, mireu: encora hi ha les dents marcades! una cama que era nova! Brètol d'animal! -Fermar els meus gossos! Gentil negoci! digué el picador. -Els gossos fermats no valen res, es tornen massa esquerps. I després, ¿que no n'estava de fermat, Lieverlé? La pobra bèstia encara la corda al coll.

I, quan vàrem haver pujat a un tossalet, s'homo ens va cridar des de sa llaurada: «-Hi teniu una hora! Hi teniu una hora!...» Mireu si en sabia, de matar puces. -I que no va errar-ho d'un cort de rellotge. Vatua! Vàrem arribar a Pedra-Ferral amb es peix cuit i sa roba muiada. I, tot d'una, sento que aquesta desvergonyida m'allarga un espinguet de trompeta: «-Sardines!... Sardina de Blanes!