United States or Kosovo ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Prou per quína cosa heu vingut aquí- digué la bruixa. -És una gran beneiteria! Però tanmateix ser

«Ahir a trenc de dia», digué talment la Lluna, «cap xemeneia no fumava encara a la gran ciutat, i jo m'estava mirant precisament aquelles xemeneies, quan de cop i volta un caparró eixí del cim d'una d'elles, seguit de la part superior d'un cos, amb els braços reposant damunt el caire de la xemeneia. -Visca! Era un petit escura-xemeneies que havia muntat el bell cim d'una, per primera vegada a la vida, i havia tret el nas al defora. -Visca! Aquesta era una cançó ben diferent d'arrossegar-se pels topants de les estretes canonades i xemeneies menors.

-Senyor! Còm ha estat això, Joe? demanà. -És un brut negoci- digué Joe sense bellugar-se. -Per què ho heu fet? -Jo! I què he d'haver fet! -Ei! El parlar així no us en llevar

Fritz donava un últim esguard a la corbata, l'onda de la qual havia estat elaborada amb art per Katel, i trobava que tot reeixia. -Bevem! digué; -el carruatge no pot trigar a venir.

Aixís es que condolit y ploròs s' atansá al virtuòs capellá y li diguè: Pare, ja havem arribat á port y sortit per tant de perill, qui salva la vida ho salva tot, diu la gent; pero qui pert cabals pert part de la vida.

I van posar-se a pregar pels difunts del noviciat. Entre tant el caporal va trobar a faltar Fra Genís i tot seguit ho digué al capit

-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! -No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no és sinó misèria, vora la felicitat de la família: all

-Ai, fill meu! digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.

El dia abans havíem projectat de llevar-nos ben de matí, llançar qui sap a on els cobertors i les flassades i pendre un bon bany al riu per restablir-nos; però, ara que el dia s'aixecava, la idea semblava menys temptadora. L'aigua devia ésser glacial i el vent bufava del Nord. Harris digué: -Apa! Qui és el primer de picar a dins?

-No ho , pobra de - digué la Montserrat; i, després d'uns moments de silenci, afegí: -Me sembla que els primers són lo que se'n diuen egoistes, i l'egoisme no és pas cap virtut, sinó lo contrari.