United States or Portugal ? Vote for the TOP Country of the Week !


En veure el meu Lieverlé, vaig fer un crit; jo que salto a terra, m'hi abraono, l'embolcallo dins el mantell i arribo aquí. Estava fora de test! Sortosament els budells no n'eren atacats. Vaig recosir-li el ventre. Ah diable! udolava!... patia!... però al cap de tres dies, ja es llepava: gos que es llepa, gos salvat! Ei, Lieverlé, ¿te'n recordes? Això fa que ens estimem nosaltres dos!

Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se cap a mi: -Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests ulls, aquest dentat! Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç, perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir: -Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho que m'estimes.

Cap buid no responia, i tantmateix el gos romania amatent. -Fet i fet, Lieverlé- digué el picador, -tens algún pesombre. Vaja, jeu i no em burxis més els nervis. Al mateix instant, una fressa exterior va colpir les nostres orelles.

N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia llàgrimes als ulls. Sperver continuà: -Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! , Lieverlé, atrapa'l!

Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la abans que ella hagués tingut temps de fer un crit. Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals.

Nosaltres observàvem sense capir gens ni mica la seva irritació. Un segon crit rabiós, més formidable que no pas el primer ens va fer saltar de les cadires. -Lieverlé! exclam

Vaig tenir por! ¿Com era que fos allà, la Pesta Negra? ¿Com havia pogut arribar-hi a aquella alta torre, que dominava timbes? Tot el que m'havia contat Sperver de la seva potència misteriosa em va semblar justificat!... L'escena de Lieverlé rondinant contra la pared em va passar davant els ulls com un llampec!

La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, amb la llinterna de ronda en una , i el bastó a l'altra, el tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, aparegué sota el brancal. -Salut, honorable companyia! digué. -Però ¿què hi feu aquí? -És aquest animal de Lieverlé, digué Sperver; -estava fent un aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret.

En nom de Déu, qui m'estimaria si no m'estimessis ! Mai no havia vist un animal tan terrible com aquest Lieverlé; la seva alçària atenyia dos peus i mig. Era un formidable gos d'atac, de front ample, llis, de pell fina, un teixit de nervis i de muscles entortolligats; d'ull viu, de pota allargada, de cos minço, d'estampa dilatada, fort d'espatlles i lloms, però sense el do de flairar.

No sents la pota com grata..., és un gos escapat... Obre, Lieverlé! obre Blitz! va exclamar el brau subjecte tot alçant-se; però encara no havia dat dues passes, que un ca danés formidable entrava d'una embranzida dins la torra i venia a plantar-li les potes a les espatlles, tot llepant-li amb la seva llenguassa rosa, la barba i les galtes, fent petits esgarips comnovedors de joia.