United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Déu vos salve Maria... A fè que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi? -Diguem el rosari, mare. -Oidà!... Santa Maria... Ai! Déu vos salve Maria, plena sou de gràcia.
-Jo entenia es negoci, beneita des cabàs. Segons es vent s'han de trempar ses veles. -Què havies de sebre tu lo que et pescaves! Enraveixinada que estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho aquí. -Sigu com vulgu, no va anar bé? Mira lo que va dir, aquella pagesa. -Uix! encara me'n fai creus, pubilla!
Fins sa mare, fos per no torbar de nou aquella beneita pau tan desitjada, fos per no donar-li més pena ja que no li podia dur un remei, ni per vies de consol li parlava de la cosa.
Sentia, però, la garola dels qui li anaven endavant i dels qui li anaven al darrera. Una gran boirada tapava el sol, i una bavor humida feia més penosa l'ascensió de la cinglera. La Francisca ha sentit defalliment: l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita.
-I que era cas, beneita! Mai m'ho vai pensar, que fos mut. Era que es bo de s'homo no sabia què contestar; emprò, quan li vai haver fet sa mateixa pregunta unes contes vegades, mireu de quina carta se'n va anar. Va i diu: «-A vore: camineu, noes.» -Jo vai pensar que ens engegava a sa porra. -Res d'això: ja el vai filar de seguida: volia veure quin pas portàvem. «-Caminem, petita», vai dir.
-Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia... Deus estar ben capolat del viatge, fill meu!... El Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones i beneit és el fruit de vostre sant ventre. Amen Jesús. I s'escamp
Vós, dida, aprofiteu-vos que treureu tot el que vulgueu dels senyors; estan contents, diuen que la criatura ha guanyat molt. La Tecla s'ho escoltava tan bocaoberta que fins semblava beneita. Ella que a casa seva es veia tan escotorida, entre aquella gent de ciutat restava esmaperduda i esglaiada.
Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, i no hi havia mà, que no aguantés uns rosaris, un Sant Crist o algun altre objecte de devoció. Fins i tot hi havia qui portava una d'aquelles piques d'aigua beneita, que solen posar-se a les capçaleres dels llits.
Seguint els consells d'en Volivarda, donàvem de tant en tant algun cop de rem per canviar de lloc. En Paiús s'impacientava. ¿De què redimontri ens deu venir, aquesta malastrugança? anava mormolant. I de sobte exclamà: ¡Ja ho sé, vatua! Avui no m'hai senyat. Va mullar-se els dits, submergint-los en el mar, com aquell que els fica a la pica de l'aigua beneita, i es seny
Paraula Del Dia