United States or Central African Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ens havem aturat sols per fruir les vistes. No val la pena, de venir a veure un país i després no veure'l. ...I, a més, hem hagut d'arrossegar les màquines en algunes costes molt violentes. ...I, a més, ha estat un dia extraordinàriament xafogós. -, no oblidem que Saint Blasien és encara a vint-i-cinc milles. Heu's aquí tot. -Resten gaires pujades? -Dues, n'hi ha.

-Tèlo! es digué en Pau, i corre-cuita arm

En Quimet va jurar-me i perjurar-me que ni ell mateix podia explicar com va refer-se del seu cadarn ni com visqué durant aquella mesada que el cregueren difunt ni com abandon

I aquesta força s'ha representat amb figures de gran musculatura i això trovo indigne de l'home perque tot ho devem a l'intel·ligència i els homes que en tenen molta no són pas els gimnastes. Per això trobo fals l'Hèrcules per a simbolitzar l'home poderós actual.

En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala. La tia Paulina diu: -Que se li tirar

Mentrestant en Nofre, aconsolat sols de veure el pa a terra, l'agaf

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.

-, el brètol!... en lloc de romandre a la porteria, passa tot el dia de Déu sacsejant la pols dels vells pergamins de la família. Va i pels prestatges de la Biblioteca; sembla una ratota. Aquest Knapwurst coneix tota la nostra història millor que no pas nosaltres mateixos. Ell que te'n amollaria de coses, Fritz. En diu cròniques, d'això!... Ah! ah! ah!

I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del Schwartz-Wald, i no quin goig esglaiós resplandia en tota sa cara. En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà: -Comte de Nideck, què feu? El comte va caure com a llampat.

-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata desfet per quan hi arribem... Oh, i que m'has de fer pensar a pendre els llonguets en el forn, que li he dit que nosaltres, tot passant, els pendríem al tornar a casa. -Sembla que això va llarg per ara... -Prou que ho veig... Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren. -Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc.