United States or Eritrea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món- els sabia tant , que si en sent les dugues de la tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's all

Tot estava a punt: la canana, plena de municions; el sarró proveït; les sabates de campanya greixades; l'escopeta, desenfundada; i les polaines, terra enllà, esperant les meves incansables pantorrilles. Mancava una hora i mitja per a partir el tren: un segle i mig d'impaciència.

Són vagons d'un tren llarguíssim que van passant lentament, lentíssimament, i que no ens interessen sinó perquè sabem que n'arrosseguen un en el qual esperem que ens arribi la felicitat. Aquell dia, l'única hora digna de ser per mi viscuda era la de les vuit del vespre, i totes les altres no servien més que per a anar- me- la portant. ¡Si un hom les hagués pogudes xurriaquejar com a cavalls!...

Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena... el quefe, prou els donava conversa, però ells li contestaven poc... La nena estava trista, el senyor malhumorat. Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i pelat, ple d'una vaga tristesa.

No puc afirmar-ho, però suposo que deu haver-hi un tren format per anar a Kingston. Jo seré en aquest tren. Vinguin els quartos. I heu's aquí que marxàrem cap a Kingston pel London and South-Western Railway.

Ara poseu, la una darrera l'altra, set o vuit d'aquelles màquines de sang i mireu si no en resulta un tren tant o més formidable que els que circulen per la via ferrissa. Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.

Sovint he pensat què faria un hom si no prengués més que un bitllet. ¿Se li permetria de córrer darrera el tren? ¿Podria posar-se una etiqueta i ficar-se al furgó de les mercaderies?

Val a dir que potser no hauríem reeixit si no hagués estat per un d'aquells homes que tingué serenitat d'esperit per a posar-li un mocador als narius i cremar un tros de paper d'embalatge. Vaig treure, el meu bitllet, i vaig entrar amb el paquet al moll. Respectuosament la gent reculava, deixant-me ben lliure el pas. El tren era ple de gom a gom.

Tornem, però, a George. Ell tenia justos els diners per a un bitllet de tercera classe, en un tren mixt, per a Baden. Heu's-ho ací tot. Per evitar les preguntes de l'empleat, esper

Quan En Martí veié la ciutat, en baixar del tren, la trob