United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !


El professor sentí que havia descobert el poeta de la classe, i digué per son compte: -Perquè el sol no hi podia entrar, o millor dit, perquè els raigs del sol no hi podien penetrar. I, vejam, ara: ¿per què no podien penetrar-hi, els raigs del sol? -Perquè les fulles eren molt espesses.

Tot seguit un pas feixuc féu cruixir l'escala, mentre, el recaptador tornava a asseure's, i un minyonàs de brusa blava, amb un gran feltre negre, va entrar. Sa figura llarga, ossosa i groga, semblava impassible. S'atur

Ne passa una, ne passa una altra i una altra fins que es perd el compte; i els qui les duen, per llarg que sia el curs, sempre van sentint dir a la gent: -Els hortolans! Els camàlics! Els sastres! ¡Els fusters! Ai, com suen! Ai, que pesen! ¡Ai, quin nas! Ai, quin clatell! I tota aquesta cantarella dura des de que tot eixerits surten de l'iglésia fins que hi tornen a entrar.

En entrar, el sabater estava ocupat, amb el formó i el mall, obrint un altre caixó de sabates. George es tragué el barret i va dir: -Bon dia! El sabater ni tampoc va girar-se. De primer antuvi em va semblar un home desplaent. Rondin

Els diumenges que fa bo, aquest espectacle dura tot el dia. Ça i lla s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny. El riu, a ple sol, és cobert, des del palau de Hampton fins a l'església, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de rosa.

És un fàstic, això d'haver de ser els primers. I deixen entrar gent. Per últim no poden contenir-se més, i avant. Quina cosa! Els que van a balls públics, quasi sempre hi troben més o menos concurrència de la que voldrien; i quasi tots, la segona volta que hi van, diuen: «-L'altra vegada estava millorEh, que estrany?

I, a tot això, per l'animeta del difunt... naranjas . En el lloc de les dones no més que agrair-hi. Un diàleg per mostra. -Però digui'm, amiga: ¿no ha vist entrar la filla de la senyora Manela? Quin ringo-rango!... -Porta els drapets de núvia. M'han dit que l'havien molt ben vestida. -No ho cregui: mucha planta y poca uva: em comprèn?

-Calmi's, don Joan... que li convé repós. -Calli vostè!... i no torni a entrar més, quin fàstig! Sembla un empressari! Mossen Fèlix!... vingui vostè que és un home de cor , faci'm una caritat... segui aquí, ben aprop meu que li dictaré. M'estic morint d'inspiració... quina mort més terrible... quin trasbals que sento dintre meu! Jo ho diré tot a vostè perque'ls altres no'm comprenen!

Darda que darda d'ací d'allà, feia estaries per no entrar a casa seva, Per dues vegades arrib

Era una llum feble i puríssima com la d'un quart de lluna.. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven de dalt a baix d'una franja de lluïssor argentada.