United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per què no a Barcelona, que és una gran ciutat, un bosc de cases, un món de gent? Allí viuria del captiri. Fitre, un pagès com ell, que era l'enveja de la gent del seu poble, el primer terratinent del terme de Vilablanca, arribar a una tal misèria! Però ¿qui sap? Ell, amb la facultat, que tenia, podia d'amagatotis descobrir molts de secrets i fer-se pagar el callament. Secrets vergonyosos!

Noi, no es pot dar un pas que tot seguit no se sàpiga. -Que t'ha dit coses fondes? -Poc m'ha dit; però jun... Lo que més me crema és que, si és cert lo que presumo, es capaç de comprometre... Entens? Això va de tu a mi. És qüestió d'una dona honrada, i la veritat, com és casada... -Noi, qui es menja la carn que rosegui els ossos. Arregla't. Adéu, vina a sopar. -Després.

-Senyor doctor- digué al capdevall la bona dona tot avançant cap a mi, -us demano perdó de molestar-vos tant de matí, però tinc quelcom de seriós a fer-vos saber. -Parleu, senyora, ¿què cosa és? -És cosa del comte. -Ah! - senyor. Sabeu, sens dubte que sóc jo qui l'he vetllat la nit darrera. -Talment. Preneu-vos la pena de seure.

Poc avença qui s'espera; lo futur és sempre incert. Veniu, doncs, ma dolça amiga, no deixeu que us fugi el temps; beseume vint cops els llavis, que joventut prompte's perd. SIR ANDREU Veu melosa, paraula de cavaller! SIR TOBIAS Dolcíssim accent! SIR ANDREU Melós y dolcíssim, a fe! SIR TOBIAS Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor.

Lo que hi ha, i aquesta és la nostra desgràcia, que nosaltres, propietaris, no volem considerar-nos com a industrials, sinó com a simples rentistes, amb gran depreciació de nostres pròpies rendes. Arrendem les terres a qui no capital per a treballar-les, que és com si un fabricant arrendés els telers als obrers sense recursos, I ¿què ha de succeïr?

Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor? LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

-Del Presidenta de la Junta Revolucionaria ? insistí el cavaller amb la mateixa socarroneria d'abans i esguardant-lo amb una fixesa que ja al pobre home començava a fer-li pessigolles. En això, fent-li chor el seu company, respongué: -El Cerdà! Qui vol que siga!

EL PRÍNCEP Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!... Or, plata y plom groller. Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que . Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! Qui m'esculleixi guanyar

En un o altre sentit, tothom havia experimentat l'especialíssima commoció que el contacte d'aquella naturalesa privilegiada produïa en qui tingués ànima, i fins en molts que semblaven no tenir-ne o tenir-la de suro. Però en ningú aquesta impressió havia sigut intensa i transcendental, si en diferent sentit, com en don Eudald i la Montserrat.

-Quina cosa? -Ves, que la por que hi surt és el whisky ! Gairebé totes les tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, Huck? -, jo diria que potser , que és veritat. Quí hauria pensat una cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a afanar aquella caixa, si Joe l'Indi est