United States or Burundi ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un desvergonyit, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot això ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls. La Isabel demana auxili, i tots els que restaven a la saleta surten al corredor, i, esglaiats, veuen el professor estès i la vídua desesperada.

Aleshores tothom és del parer d'esperar; ara, que és essencial de sortir per queviures. En vista d'això es tornen a immolar fins a tres víctimes: i les entranyes no surten favorables. Ja els soldats van cap a la tenda de Xenofont, dient que no tenen per menjar. Però ell respon que no els far

Al cap i a la fi, una ciutat, el mateix que una dona, no , de vella, sinó el que sembla; i Nuremberg és encara una dama de bon veure. La seva edat és un xic difícil de concretar sota la seva pintura fresca i el seu estuc, al llum del gas i de l'electricitat; però, vista de prop, surten de relleu els seus murs esberlats i les seves torres grises.

La dida solia reprovar-li-ho. ¡Sempre aquest mateix paletrís d'engavanyar el menut! Que et tornes lira, noia? ¿Per què me l'emboliques ara, cap i tot, amb el tapaboques, que fins li tanques els espiralls? ¡Ja li surten enfora els badiuets del nas, dona! Que voleu que se'ns costipi?

La càrrega, si en duien, és treta i posada sota bona guàrdia, a fi que no se'n perdi res, i els vaixells són fets servir per al transport. Mentrestant, els grecs surten al pillatge: els uns agafen, els altres no. Cleènet, havent dut la seva companyia i una altra contra una posició difícil, hi és mort, i molts altres amb ell. De guerra.

La família de fora rep un despatx que diu: «El noi gran malalt , la noia gran morta ...» i surten pels carrers del poble escandalitzant que a Barcelona a cada casa se'n moren dos. De fora arriben despatxos a centenars cada dia, dient: ¿Notícies? -Puja? -Baixa? -Quants avui? -Puc venir? -Heu tancat?

-Tomba! Tomba! -Amunt... que és sa darrera corda! Ja surten els calons i les pannes. Les surades es breçolen damunt les ones que lluen amb la primera mirada del sol ixent. En els cors de la gent de l'art, aleteja l'esperança, neix el desfici de veure ço que han hajat.

El mateix diuen les meves germanes i la família de l'oncle Francesc. Com tothom és fora, no surten al vespre. -I és natural; ahir varen venir la padrina i el padrí i també ho deien: «¿Què en farem de sortir, si tothom és fora?» -Ca! si és un fàstic! tothom és fora! Tots els espantats es fiquen al últim recó de casa, i per cohonestar la seva por, exclamen: -No es troba una ànima!

L'altra setmana em varen dir que a una masia, cap a la banda de Riells, hi ha un amagatall de contrabandistes. Diu que hi entren unes dones primes, i en surten d'allò més farcides. Ves qui et pot assegurar que el vostre pastor no sigui de la colla! Parla-n'hi, al teu home. La Rosa rest

-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts. -Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima. -No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les cosines i les noies del primer pis; Pero ara... -Que també són fora? -No; però no surten, fan com nosaltres. Escolti, per no haver-hi de trobar ningú...