United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Afegiré que destinaria a pastures les dues terceres parts de la terra més o menys plana avui destinada a conreus, i com me sobrarien adobs per a les restants, llevarien aquestes soles doble de lo que avui en conjunt produeixen.

Agregui's a això un gran jardí a peu pla, amb hivernacles, umbràculs, gabials, bons caminals, millors vistes, i haurem de convenir en què Serra-Bruna era i és quelcom de bo. L'afortunada família que habitava el famós casal de Serra-Bruna no era pas nombrosa. Se composava del matrimoni, don Eudald de Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles.

En Xaneta comptava en veu alta: -una, dues, tres... -Sis hores! -exclamàrem tots en acabat.

Tocava el violí amb discreció, acompanyada al piano per una amiga seva, vídua, sola i filarmònica tant com ella. Plegades assistien a gairebé tots els concerts que s'organitzaven a Barcelona. Per tradició de família, el juny, i el setembre, els dos germans passaven dues setmanes a una llur masia del Vallès. Ell, si n'era temps, també caçava una mica, sense extenuar-se.

Prou havia fet callant fins ara la pluja de comandes ultra-pirenenques que queien sobre el seu despatx. Es sentia freturós de comunicar la seva joia; moriria si no ho feia. -Dues centes mil pessetes, benefici net!

Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgràcia dues vegades més.

Les dues primeres varen explicar la cosa a la tercera; i, abans aquestes no foren a la meitat, la tercera xicota començ

Des d'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins a Timbrios, ciutat poblada. Hi havia vora el camí una font, que porta el mom de Midas, rei de Frígia, i dins la qual diuen que Mides caç

-La gent parla com qui res no entén de màquines- em digué. -Res més fàcil que desmuntar l'aparell. He de confessar que tenia raó. En menys de cinc minuts havia tret l'aparell en dues peces, que deix

Per dues vegades me vaig aturar esglaiat; però l'oncle m'obligava a continuar: -Cobra, cobra. El guarniment vibrava com una corda de guitarra. Per fi, vento revolada i alço un peix preciós, un sard de gairebé tres pams de llargada, que cuetejava sorollosament sobre la banda del gussi, espurnejant-me la cara de ruixims. Quina alegria!