United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les dones i els vailets no hi passaven mai per sota, a entrada de fosc, que no cuitessin a persignar-se.

En atansar-se a la fira, la Clàudia sentia una horror a cada passa més forta. Per son cervell atribulat passaven els pensaments com fulles caigudes que voleiessin amb una ventada furient de dubtes i de recels. Sos ulls s'omplien de neguit, ses mans de tremolors.

Mentrestant, els dies passaven i la vida transcorria tranquila i agradosa al mas de Serra-Bruna. Les visites d'en Ramon sovintejaven, quedant-se molts dies a dinar. Mossèn Joan solia comparèixer a la tarda, i a entrada de fosc se n'entornaven tots dos a peu, precedint el cavall desmuntat, que els seguia com un gosset.

Més a prop i, per tant, amb més íntima connexió amb sa persona, en Ramon, fins amb perill d'ésser confós entre el ramat de poetes cursis, observava amb goig que les cardines refilaven entre les bardisses, com per a matar el temps que tardaven els escardots en madurar la delicada fruita de llurs preferències; els verdums, en els caps de brot dels roures, esplugaven al sol ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses carretilles, mentre la riera murmurava, saltant de graó en graó i de gorga en gorga, a on, entre blavoses i clares aigues, els barbs i vàgares feien de les seves, caçant al vol els confiats mosquits, tot just acabats de néixer, i les floretes, pobrissones, passaven les hores mortes emmirallant-se en les manses aigües que besaven sos peus.

Va palpar la terra al seu costat i en sentí clarament les aspreses: els grans de sorra, les brosses... I les ferides? No li dolien prou i massa? Per estranyes que fossin les coses, que li passaven, no eren un somni. Era cert, doncs, que veia les entramenes de les ànimes. Fitre, quin cas! I era cert també que tothom li traüllava el pensament, redefitre!

-Més sana que la cervesa- afegí Kobus. -No cal fortificar-la ni afegir-hi aigua: és una beguda natural. Passaven aleshores al llarg de la paret de la destil·leria: Fritz adreç

No es trencaren el cap a descobrir-se mútuament les ànimes: passaven el temps badant i dient: «-M'estimes? -T'estimo!», s'agafaven les mans, i es besaven d'amagat. Aixi transcorregué un curt prometatge, i la Lluïseta estava a punt de lliurar-se en cos i ànima a un minyó brutalment vulgar, la manera de ser i de sentir del qual desconeixia.

Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una manera normal i pacífica.

Els escolans ajudaven les misses més distrets, guaitant els homes que garlant en veu alta, guarnien l'església amb tota pompa. L'altar major era ple de flors aromoses, de ciris nous, de canalobres lluents, de catifes blanes que xuclaven les remors dels que hi passaven pel damunt. Les aranyes penjades al sostre pujaven i baixaven silents i curulles de ciris encesos.

En fi, les hores de la vetlla passaven com un somni, amb aquella davallada ràpida que pren sempre el bon temps a l'esmunyir-se per entre els homes. Semblava que no havien transcorregut sinó breus moments des de la posta del sol, i heu-vos all