United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !


La impressió que l'estranger s'emporta de la nostra ciutat, és la següent: Barcelona és una població que no fesomia espanyola; s'assembla a qualsevol ciutat del reste d'Europa. En vuit dies que hi he passat no he vist cap corrida de toros, cap manola, ni cap xulo que em donés la més petita ganivetada. bon clima, bones costums, i s'hi disfruta de completa tranquilitat.

Jo mateix he vist a un senyor molt amic de les ciències exactes, i enemic acèrrim de tot quant pot distraure a la gent de les ocupacions sèries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer, aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del firmament o el majestuós curs dels astres, sinó per a veure una mona amb capa vermella, que menjava sucre sentada en la barana d'un balcó de segon pis.

Però elles continuaren i continuaren, i la Mort seia, tot movent el seu cap, igual que un xinès, a cada cosa que anava essent dita. -Música, música! xisclava l'emperador. -Vós, preciós ocellet daurat: canteu, canteu! Us he carregat de pedres precioses, i fins i tot he penjat la meva mateixa sabatilla daurada al voltant del vostre coll: canteu, us dic, canteu!

Aquesta vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu saber-ho? -, què? -Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no n'és gaire.

Com li he dit abans, arrib

Mai no he pogut, ni puc avui, compendre per què el que havia dit el primer xicot no era prou.

-Que us penseu que és això, tot el món? digué la mare. -S'estén una pila a l'altra banda del jardí, i agafa fins i tot el jardí del rector; però no he arribat mai tan enllà. Suposo que ja sou tots aquí? I va alçar-se. -No, veig que encara no hi sóu tots: l'ou més gros encara jeu aquí. Per quant de temps n'hi haurà? I torn

Fins semblava que la benaurança que anunciava la natura l'hagues tornat jove, llevant-li del cim tota mena de xacres. -Mira, Bielet- deia al seu company, complaent-se a anomenar-lo com quan el tenia d'escolà: -Fa més de dues hores que davallem per aquests trencacolls, i encara no he tingut ni l'ombra d'un rodament de cap.

-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella! -Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no que els faria! -Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto... -No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell. -Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a casar... m'hi pensaria.

Porta de part d'ell substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa, ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com aquest herald la vinguda del séu amo. PORCIA Prou, prou, no parlis més!