United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


Clarejava; a l'obrir la porta del carrer un baf humitós i tebi el va sobtar. El cel d'un to moradenc, llençava una claror trista; i en aquell ambient de calma semblava que tot s'hi esvaís, que totes les remors s'hi fonguessin, apagades... Va ajustar la porta i va rompre a caminar, estossegant... Les cases del poble, mal afilerades, s'esllanguien avall, amb un aire de cansament... de malhumor, com ensomiades... Va travessar la plaça de l'església i va trencar pel carrer de França... al cap-de-vall s'hi veia el pla, tot boirós, i all

-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... -L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li espaum

JUTGLAR Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us demanaria que doblessiu aquesta moneda. DUC Me dónes un mal consell. JUTGLAR Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn obeeixin. DUC Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens una altra moneda. JUTGLAR Primo, secundo, tertio; heus-aquí un bon jòc.

-Miri, a casa- diu la senyora del segon pis -estàvem d'allò més , mal m'est

-Més val un home pla, Davie, de qui una pugui refiar-se, i fugir d'un que sigui ronyós per a la dona i que porti a casa disgustos amb les seves grolleries. -No confiïs gaire, Jennie. No és millor gall el que millors plomes. Jo sempre he estat un bordegàs, que s'engrescava seguint les faldilles, i penso que potser sóc per a tu un mal negoci. -Oh!

Doncs, tornant amb el meu mal... -Ah, ; per què no m'ho deia, tonta? ¿Sap què deia el meu sogre? «¡Desgraciat del que ha de tractar amb metges!» I tenia raó; perquè es veuen uns desenganys... Ahir mateix van enterrar l'amo de la casa. En vol, de metges? Més n'hi hagués hagut! Allí d'ampolles, de pegats, de putingues... -Pst... jove! ¡Miri que li cau l'agulla del monyo! Endemés... què deia, jo? Ah! Van començar si ser

Mal llamp els partís a tots! va exclamar l'hereu tot fent sorollar un grapat de monedes que va donar a l'Andreu. ¡Teniu, que són ben guanyades! ¡I ara que tingueu bona sort fent la capta! -, però abans feu una mica de beguda! Reposeu-vos. Faré una mica de farinetes i un bon got de vi calent! Feu una cara de llàstima! va dir la vella remenant el rescals de la llar.

De vegades la nostra dolor és molt profunda, molt positiva, i davant la Nit restem muts, sense paraula, però traduint el nostre sofrir amb gemecs. La Nit (d'un cor que és tot commiseració per nosaltres), no podent endolcir el nostre mal, pren la nostra m

A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color.

Jo que podria continuar parlant-ne, d'aquesta mala nissaga... mes és de si asquerosa i estic desitjant treure-me'l d'entremans. Acabem, i ¡mal viatge facin certs hòmens de !