United States or Eritrea ? Vote for the TOP Country of the Week !
As meu costat no patiràs... l'homu de casa té un bocí de plantiu... tots dos anem a l'art... el divendres a fer la capta a la vila.
Aniria a l'amagatall i passaria tota la nit esperant que llustregés per sotjar la sortida de la fera que amb més braç que mai l'escometria. Si podia matar-la! quina joia! fent la capta del senglar, com altres voltes havia fet, podria anar a cercar el senyor Celestí amb la pega a les mans, la serenitat als ulls i son ànima guarida d'aquells pesars torturadors.
-Déu gràcies! -Qui hi ha? -L'ermitana de Santa Bàrbara, si voleu fer una gràcia de caritat. -Oidà! Ja sou aquí altre cop? Sembla ahir que vau venir a fer la capta de la grana i ara veniu a fer la capta del vi! Com passa el temps!...
En sa companyia duien un estudiant encongit i greixós, embolicat amb un manteu ple de taques de tots colors i substàncies; i, per fi, el qui feia la capta anava vestit de dimoni inofensiu: cua llarga i banyes forrades d'estopa. Era un dimoni que semblava avergonyit o melancòlic.
Sempre els sembla que no toquem prou a temps! ¡Per tu, a la primera broma ja tocarem! Els ermitants de Santa Bàrbara eren molt miserables. Vivien a la caseta al costat de l'ermita. Feien una capta per les viles cada diumenge i una capta per les pagesies al temps del vi i al temps de la grana.
-Visca! va cridar tothom; i l'Andreu, amb el tragí de la capta i embriagat per la gloriosa rebuda del poble s'havia oblidat de la dolor paternal i va emocionar-se profundament, i esperonat pel goig d'heroi triomfant va respondre: -Mori el senglar! -Mori!...
Mal llamp els partís a tots! va exclamar l'hereu tot fent sorollar un grapat de monedes que va donar a l'Andreu. ¡Teniu, que són ben guanyades! ¡I ara que tingueu bona sort fent la capta! -Bé, però abans feu una mica de beguda! Reposeu-vos. Faré una mica de farinetes i un bon got de vi calent! Feu una cara de llàstima! va dir la vella remenant el rescals de la llar.
Després de passar per damunt les aigües enconcades del gorg glaçat, l'Andreu trucava a can Buscà. -Minyons de Déu! Obriu! Ningú no responia. L'Andreu sentia el pes feixuc del senglar que duia a coll i que anava perdent l'escalfor de la vida perduda. -Qui hi ha! -On sou! -Jo; l'Esparver! Au! ¡obriu, que vinc capolat! -Que porteu quelcom! -Sí, afanyeu-vos! ¡porto un senglar i vinc a fer capta!
Per això tan tost va córrer la veu que l'Esparver feia la capta, la plaça va omplir-se de gent encuriosida i desitjosa de fer lluir les galindaines de la festa improvisada. Havia caigut, lentament, en l'aire fred, el darrer borralló de neu; el darrer fill blanc de la nuvolada negra. Hi arrib
Encara que predica l'ateisme, el veuran cada any posar cadenes de paper, mata i canyes verdes de l'un cap de carrer a l'altre, i fa la capta pels ciris del Sant de la cantonada. Els dies que la professó no passa per casa seva, hi sol anar ell, perquè tot son gran delit consisteix en què no es faci cosa en què ell no hi sigui.
Paraula Del Dia
Altres Mirant