United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es conta que, en ocasió de la mort del Great Coram Street (tot passat al carrer nostre), el noi que aleshores servia a Casa Biggs estigué embolicat en l'assumpte. L'endem

-No, acosta't, és indispensable que coneguis l'objecte del nostre viatge. En dues paraules, es tracta d'agafar la vella! Un llampec de satisfacció il·lumin

Sant Ramon de Penyafort fill de Vilafranca, confessor de reys de reys y de papas. Y es veritat lo que diu la cansò donchs era confès de nostre gran rey En Jaume d' Aragò, qui l' estimava tant que sempre 'l volia aprop seu per amich, guia y conceller. Eixa especie de gelosia del rey envers son confès, es lo que fonamenta la tradiciò que del dit Sant conta 'l poble catalá.

Nostre jove, que cada vegada es defensava més dèbilment i se sentia de més en més atret envers aquella família tan simpàtica, se sentia inclinat a cedir. Mes li mancava encara una invitació, i aquesta no venia. Gir

VIOLA Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la paret de l'iglesia. JUTGLAR Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret al revés!

Se conta de Cèsar que en una de ses incursions a les Gàl·lies, al passar per un llogarret perdut en un recó dels Alps, digué a un de sos oficials amb qui estava conversant de política de son temps: -Més m'estimaria ésser el primer aquí que el segon a Roma. Aquesta expressió una equivalència exactíssima en nostre vell adagi que diu: «Val més ésser cap d'arengada que cua de pagell

La neu volava al darrera nostre i de vegades fragments de glaç arrabassats pel ferro com a l'aranya estira cabells, xiulaven a les nostres orelles.

Quirísof li respon: -Tu mateix pots veure-ho: La cresta que domina la davallada ha estat presa abans nostre, i no hi ha manera de passar si no fem a trossos aquella gent. Però, ¿per què no duus els peltastes? Llavors Xenofont diu, que no li ha semblat bo descobrir la reraguarda en presència dels enemics. -Però és hora- afegeix -de decidir la manera de treure aquells homes de l'altura.

El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els veïns eixien a les finestres com en dies de processó.

Que el poeta de l'Aneguet lleig , assolint noves popularitzacions en nostre idioma, augmenti nostres tresors imaginatius; car el gradual reviscolament de la imaginació catalana és el primer fonament per a fer pròsperes i invencibles les empreses de l'art i la política, de la cultura i el diner. La imaginació és un imperatiu de conquesta.