United States or Burundi ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Feu anar les cames- digué; -feu per manera de cloquejar degudament, i decanteu el coll davant aquella ànega vella d'allí. És la de més alta categoria de totes; sang espanyola a les venes, i això explica el seu volum; i, veieu?, un parrac vermell al volt de la cama; això és una cosa prodigiosament bella i la més extraordinària marca de distinció que un ànec pugui tenir.

Aquest gest significatiu em va posar en guàrdia. -Un moment: Sperver, no es tracta de matar la Pesta Negra, sinó d'agafar-la viva. -Viva? -Sens dubte, per estalviar-te força remordiments, cal que et faci saber que el destí de la vella est

-, senyora. La vella senyora estava decantada, i Tom l'espiava amb un interès estimulat per la inquietud. Massa tard endevin

Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per l'escala fosca amunt, amunt fins al repl

A la plaça gairebé no hi restaven pagesos. Molta palla per terra i els bancs en desordre. Una vella escardalenca romania amb una oca a la falda, un hortol

-, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.

En aquest moment; la senyora Socors obre una escletxa de la vidriera i fa: -Sit, sit... Pere, corda't la levita. El senyor Pere, distret, s'havia posat una armilla vella de setí, i, com el setí fa allò que es talla, li penjaven tot de filagarses com si fos un gec d'andalús. -Sit, sit! tornava la seva dona; però, ca! ell no ho va sentir, i, cansada, ho va deixar córrer, tornant-se a ficar dins.

El comte de Nideck i la vella trobaren una clivella oberta a la roca, i hi pujaren de dret, sense vacil·lar, amb una seguretat increible; jo vaig haver d'agafar-me a la brossalla per a seguir-los.

La vella com una fera engabiada s'anava corbant i aflaquint i tornant-se cega. -Em sembla que est

Els seus liquens rastrers, el verdet que el revesteix, la vida jove que traspassa porugament son cim per veure el riu bellugar-se afanyosament, i l'eura vella, que s'escampa per son flanc... Oh, si jo pogués dibuixar o pintar aquest mur! Estic segur que en faria un delitós bosqueig. Sovint he pensat com em plauria de viure a Hampton-Court.